Roudinesco, Élisabeth. El Yo Soberano. Barcelona, Debate 2023.
Roudinesco, Élisabeth. Paris: Éditions du Seuil 2021. Soi-même comme un roi. Essai sur les dérives identitaires.
El títol de l’edició en la llengua original de l’obra de Roudinesco (Com un rei. Assaig sobre les derives identitàries, en la seva traducció literal) dona una idea més entenedora de la intenció de l’autora.
El llibre es divideix en sis parts (L’assignació de la identitat, La galàxia del gènere, Desconstruir la raça, Postcolonialitats, El laberint de la interseccionalitat i Grans reemplaçaments) i si bé les dues primeres pateixen d’un cert excés de pes de la formació psicoanalítica de l’autora, aquest bagatge s’alleugereix notablement a partir de la tercera part, quan l’obra agafa velocitat de creuer a bord del profund coneixement del pensament i de la cultura contemporània que atresora Roudinesco.
La seva extensa vida acadèmica li ha permès aprofundir, en molts casos a través del tracte personal directe, en les idees dels intel·lectuals gals més destacats. És mercès a l’exploració de les contribucions franceses al pensament universal que Roudinesco ens apropa, a vegades en comparació contraposada a l’Acadèmia nord-americana, a l’evolució del pensament contemporani a partir dels eixos del pensament psicoanalític, l’anàlisi del llenguatge, l’eclosió del pensament anti i postcolonial i el retorn d’aquestes idees, sovint deformades per lectures contraposades a la intenció original dels seus creadors, per conformar una societat actual clivellada per l’expressió de múltiples identitats (de sexe, de gènere, de llengua, d’origen, de cultura, de…) que, combinades entre si, configuren un mosaic inacabable de comunitarisme compartit que es contraposa a l’universalisme igualitari, nascut amb la Il·lustració, desenvolupat pels corrents centrals del pensament progressista.
Si bé Roudinesco, de nou sota el pes de la seva vida i formació acadèmica, arrossega un cert excés de presència del món franco-francès, el seu llibre ens presenta una exquisida aproximació crítica a l’enfollit entorn contemporani sobrecarregat de neologismes (intersexualitat, heteropatriarcat, apropiació cultural, cancel·lació cultural) dels que Élisabeth Roudinesco ens n’explica l’origen proporcionant-nos així una brúixola per no deixar-nos confondre en un entorn ideològic que aproxima part del progressisme radical contemporani als postulats de l’extrema dreta.
Dos exemples, exposats en el llibre, resulten particularment clarificadors. El primer d’ells, és la contraposició entre multiculturalitat – entesa com a política d’identitats (a modus de síntesi de gènere, sexe, raça, etnicitat i subjectivitat)- i la lluita per la igualtat ciutadana universal. Amb el resultat d’una progressiva deriva identitària que, en el cas francès, l’autora situa el 2012-2016 (durant el mandat de Manuel Valls, primer com a ministre de l’Interior i després com a primer ministre francès) el punt d’inflexió en aquest àmbit. L’autora planteja que la sortida al debat de l’ús del hijab era ajustar-se a la tradicional laïcitat republicana francesa sense cap necessitat de fer del tema una qüestió d’identitats contraposades.
El segon exemple també resulta colpidor perquè equipara, fonamentadament, la destrucció (a canonades) dels Budes de Bamiyan (Afganistan) -per part dels talibans- amb la retirada/agressió/destrucció d’estàtues en llocs públics (Cristòfol Colom, a Boston, Robert E. Lee, a Richmond, Winston Churchill, a Londres…) que ens recorden alguns episodis recentment viscuts a Barcelona. En ambdós casos, escriu Roudinesco, som davant de l’exercici de rebel·lió identitària com a expressió d’una ràbia impulsiva i anacrònica.
Amb la mateixa erudició i finesa, Roudinesco ens explica els fonaments de la cultura de l’anul·lació -emmarcant-la dins del furor iconoclasta-, l’anomenada apropiació cultural o les campanyes de linxament contra els actors blancs que interpreten personatges negres o contra actors de talla estàndard que interpreten el paper de nans. En els dos darrers casos els linxaments a les xarxes socials neguen el principi bàsic de la interpretació: fer el paper d’un altre que no és un hom.
Una obra imprescindible per orientar-nos dins d’un confós present de les idees atapeït de neologismes (neollengua, que diria Georges Orwell) en els que radica la confusió ideològica contemporània i on el joc de miralls continu fa que res no sigui el que les paraules semblen expressar.
En l’epíleg, l’autora fa una sonora crida a posar límits seriosos, dins de l’Estat de dret, a les derives de gènere. En particular en aquella part que afecta els menors d’edat.
Com dèiem, una obra imprescindible que ens ajuda a entendre l’impacte del pensament contemporani de forma arrapada en l’actualitat.
C.V.M.
Élisabeth Roudinesco (1944 –París): Historiadora i psicoanalista francesa. Doctora en literatura, va tenir com a professors Tzvetan Todorov, Gilles Deleuze, Michel de Certeau i Michel Foucault. També va seguir un curs en psicoanàlisi que la va convertir en una de les seguidores destacades de Jacques Lacan i autora de la biografia més valorada del deixeble de Freud. Actualment, directora de recerca a l’ENS-Centre International d’Études de la Philosophie Française. En abandonar la seva militància al PCF, el 1979, es va declarar “en principi” votant socialista. Autora i divulgadora prolífica, el llibre comentat és el darrer d’una extensa obra que cobreix diferents facetes del pensament contemporani amb especial èmfasi en la psicoanàlisi i els seus autors.
Enllaços
Twitter: @E_Roudinesco