Molt bon dia, companyes i companys.

Jaume, alcalde de Barcelona. Quin goig fer actes a Barcelona i rebre la benvinguda de l’alcalde de Barcelona, de l’alcalde socialista de Barcelona, Jaume Collboni!

Bon dia Meritxell, companya, amiga, presidenta del Congrés.

I molt bon dia a tots els alcaldes i alcaldesses que avui ens acompanyeu,

A totes les regidores i els regidors,

A tots els candidats i candidates.

I molt bon dia, sobretot, a tots els companys i companyes.

EL PROJECTE SOCIALDEMÒCRATA AL SERVEI DE CATALUNYA, ESPANYA I EUROPA

Avui som aquí, sobretot, en la nostra condició de companys i companyes, de membres d’un projecte col·lectiu. D’un projecte que és el de la socialdemocràcia catalana, espanyola, europea.

D’un projecte col·lectiu al servei de Barcelona, al servei de Lleida, al servei de Tarragona, al servei de Girona, de Portbou, d’Ulldecona, de Vielha, de Roses, de Cervera, de tots i cadascun dels pobles de Catalunya.

Projecte col·lectiu, també, al servei de la Catalunya sencera.

Al servei també d’Espanya.

I al servei d’Europa. Sí, al servei d’Europa. Aquest mateix matí – crec que ja s’ha produït – el president Pedro Sánchez, també company i membre d’aquest projecte col·lectiu, inaugura la presidència del Consell de la Unió Europea, el semestre espanyol, per cinquena vegada des de que formem part de la Unió Europea.

I ho fa a Kiev, a Ucraïna. És tot un missatge inaugurar la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea a Kiev.

És un missatge, en primer lloc, de solidaritat a un país agredit, a uns ciutadans i ciutadanes agredits que estan passant molt dolor, brutalment atacats.

És també un missatge de compromís, de compromís d’ajuda, de compromís de suport, de compromís de no deixar-los tots sols, de compromís amb uns valors, els valors fundacionals de la Unió Europa i els valors també del nostre projecte polític, del projecte de la socialdemocràcia europea.

És també un missatge de coherència, de coherència amb una trajectòria a la Unió Europea. D’estar sempre al costat dels que comparteixen els nostres valors.

I és també un missatge d’esperança en moments de dificultat: aquí estem el conjunt dels ciutadans europeus, avui encapçalats per la presidència espanyola, al costat dels ucraïnesos agredits i que ho estan passant malament. L’altre dia, acompanyat del delegat del govern, vaig poder transmetre-li això al Cònsol d’Ucraïna.

PRESIDÈNCIA ESPANYOLA DEL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA

Una presidència, la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, amb 4 objectius, també reflex d’aquest projecte que compartim i que ens congrega avui aquí:

1. Primer, reindustrialitzar. Impulsar la reindustrialització de la Unió Europea. Generar prosperitat, dit amb altres paraules. Prosperitat, generar prosperitat.
2. Segon objectiu, la transició ecològica. El medi ambient, la sostenibilitat la consciència, que els recursos no són il·limitats.
3. Tercer objectiu, molt definitori de la nostra manera d’entendre la política: la justícia social. La cohesió social. No deixar ningú endarrere. Prosperitat per protegir als ciutadans, per no deixar ningú endarrere.
4. I quart objectiu, reforçar aquesta història d’èxit que és la Unió Europea. Reforçar la Unió Europea. Tenir una veu al món. La veu conjunta de la Unió Europea.

Feia temps – ho ha dit la Meritxell, jo crec que feia molt temps – que no vèiem tanta solvència a l’escena internacional de la mà d’un president d’Espanya.

Feia temps que no vèiem tant de respecte, tanta atenció per part dels altres interlocutors internacionals, al president d’Espanya, al conjunt d’Espanya.

Un president que no treu pit, però no té complexes a l’escena internacional.

Un president, Pedro Sánchez, que ho fa sense donar lliçons, però tampoc sense que ens en donin. No donem, però que tampoc ens en donin.

Un president que escolta, però que també parla quan ha de parlar.

Jo crec que avui, en aquest dia simbòlic d’inauguració de la presidència espanyola de la Unió Europea, hem de mostrar el conjunt dels socialistes catalans el nostre reconeixement a la tasca del president del Govern en matèria de política internacional. I hem de també expressar els nostres millors desitjos per una presidència del Consell de la Unió Europea exitosa.

I també, sempre que parlo d’aquests temes, vull treure un timbre d’orgull de la nostra organització per tenir, a primera fila, en moments tant complicats, a primera fila, un company nostre, Josep Borrell.

Kiev, Ucraïna, tant lluny i tant a prop. Kiev, Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Santa Coloma, Cornellà, tant lluny i tant a prop. Un món interdependent, en que tot té a veure en tot. En que el que passa allà ens afecta aquí i el que fem aquí té repercussió allà.

Aquest sentit que hem de tenir de formar part d’un espai públic de cada ciutat i de cada poble, de 7 milions i mig d’habitants que és Catalunya; de 47 milions d’habitants que és Espanya; i de 450 milions d’habitants que és la Unió Europea; i aquest sentit que hem de tenir de que només junts, cadascú des de la seva responsabilitat, ens en sortirem.

Per això, companyes i companys, és tant important la vostra feina, la nostra feina.

PRENDRE CONSCIÈNCIA DE LA NOSTRA RESPONSABILITAT

Avui, efectivament, aquest acte d’avui és un dia de celebració, d’una feina ben feta. D’una campanya – no cal que traguem pit – que ens ha anat bé. Però, sobretot, més que un dia de celebració, és un dia d’assumpció de responsabilitats. De prendre consciència de la responsabilitat que els socialistes hem assumit a Catalunya.

De prendre consciència de la dimensió de la nostre responsabilitat. No per quedar aclaparats ni aixafats i espantats del que ens ve a sobre. Sí per, un cop més, prendre estímul d’aquesta responsabilitat que els ciutadans ens han conferit. I renovar la il·lusió i posar-nos a la feina.

Volíem posar Catalunya en marxa posant en marxa els pobles i ciutats de Catalunya. Es han donat la responsabilitat per fer-ho i posarem en marxa Catalunya amb els pobles i ciutats de Catalunya en marxa.

Sis de cada deu ciutadans de Catalunya tenen un alcalde o alcaldessa socialista. Set de cada deu ciutadans de Catalunya tenen un Govern municipal amb presència socialista. Jo vull compartir amb vosaltres, alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores socialistes, alguns missatges. 5 missatges:

1. Primer lloc, un missatge d’agraïment a vosaltres, per la feina que s’ha fet que ens ha portat aquí, però, sobretot, un missatge d’agraïment als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que ens han – que us han – fet confiança. És el màxim tresor que tenim: la confiança que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han dipositat en nosaltres. Som, sou, dipositaris d’un tresor, de la confiança de la ciutadania de Catalunya. No defraudarem, mai ho hem fet, aquesta confiança. Agraïment, per tant, immens agraïment per aquesta confiança que, un cop més, han dipositat en nosaltres, en vosaltres, els ciutadans de Catalunya.

• Un segon missatge – ja sé que ho sabem, però diguem-nos-ho i diguem-ho – de la importància que té exercir les nostres responsabilitats. Governant pobles i ciutats i també construint alternatives, fent d’oposició. Exercir les nostres responsabilitats institucionals bé al govern o bé a l’oposició. És molt important exercir les responsabilitats també quan ens toca construir una alternativa.

I ha aquesta frase que diem moltes vegades, atribuïda a un alcalde que no era ni de la nostra formació política, de que “una bona oposició ajuda a fer un bon govern.” Governar. I, on governem, fer-ho amb decisió i amb respecte cap a tothom, també cap als que estan en els llocs que governem a l’oposició. Representen un conjunt de la ciutadania dels pobles i ciutats i mereixen la nostre consideració i mereixen el nostre respecte.

I on ens toca construir una alternativa, fer-ho amb aportacions positives. Construint una alternativa perquè no estem d’acord amb la orientació del govern, però fent-ho en positiu, pensant en el bé comú i en l’interès general.

• Un tercer missatge d’estabilitat. Estabilitzar per avançar. Pensar bé les accions de govern i pensar bé les accions de construcció d’alternativa. Reflexionar abans d’actuar. Formar-se, fer bons equips, aprofitar aquest caudal d’experiència immens que tenim els i les socialistes havent governant tants i tants anys de forma exitosa. Per això se’ns renova la confiança a tants i tants municipis de Catalunya.

• En quart lloc, escoltar, acordar i fer. Exercir. Escoltar totes les veus, totes les opinions, si es pot acordar, però, al final, actuar. Perquè els ciutadans demanden governs que actuïn. I els ciutadans demanden alternatives que proposin plans concrets per fer les coses. Escoltar, acordar i exercir i fer.

• I, en cinquè lloc, els valors, el projecte col·lectiu que ens congrega avui aquí. El servei a Catalunya. La política entesa com a servei públic. La política útil. Pensant en Catalunya, pensant en Espanya, pensant en Europa. Els valors socialdemòcrates. La igualtat, la llibertat, no deixar a ningú endarrere, el respecte cap a tothom pensi el que pensi. Aquesta consciència justament de projecte col·lectiu, aquest compartir aquests valors, és el que fa tant important el repte que tenim d’aquí a 22 dies, tres setmanes mal comptades, el 23 de juliol.

LA TASCA POLÍTICA QUE TENIM AQUESTES SETMANES

Aquesta, naturalment les nostres tasques institucionals, les nostres responsabilitats institucionals estan sempre a primera línia, però la tasca política més important que tenim aquestes properes tres setmanes és les eleccions generals. És tornar a tenir una resposta contundent des de Catalunya per a que Pedro Sánchez segueixi al capdavant del Govern d’Espanya.

Vull referir-me ara a una anècdota il·lustrativa, al menys per mi va ser-ho molt, i vigent avui en dia, que em va passar quan era ministre de sanitat. Vaig parlar amb molts alcaldes i moltes alcaldesses del PSC, de fora de Catalunya, altres companys del PSOE, i també del Partit Popular. Vaig parlar amb el Jaume, vaig parlar amb la Lluïsa, vaig parlar amb la Núria Parlón, vaig parlar amb molta gent.

Però vaig parlar amb l’Antonio Balmón. Em va trucar ell, varies vegades, però recordo una trucada que em va fer. Després d’uns minuts d’una conversa personal, l’Antonio em va dir: “mira, porto molts anys en això, Salvador. He viscut totes les crisis que hi ha hagut en democràcia, les dels 70, les dels 80, la dels 90, el període d’austeritat i, ara, la pandèmia, i mai m’ha passat el que m’ha passat ara: tinc recursos. El Govern d’Espanya, el Govern de Pedro Sánchez, ha donat recursos per tot. En matèria social, en matèria econòmica, per tot.”

I m’incitava a explicar-ho. “Expliqueu-ho més bé”. Era difícil, Antonio, jo t’ho vaig dir, perquè era una bogeria de presa de decisions. Moltes coses en molt poc temps, no hi havia un altre manera de fer-ho. I ens va anar prou bé. Però jo us demano ara, alcaldes i alcaldesses, Antonio, Jaume, Lluïsa, Fèlix, Rubén, que ho expliquem a la gent aquests 21 dies, que expliquem que el Govern de Pedro Sánchez va estar al costat de la gent.

Vam sortir d’una pandèmia; vam apujar el Salari Mínim Interprofessional; hem fet una reforma laboral. Quin escàndol que ara es donin compte. Encara faran un monument a en Casero. Quin escàndol. ¡A buenas horas, mangas verdes!

Expliquem-ho cada dia, a cada hora, a cada racó, que s’ha fet una tasca molt bona des del Govern d’Espanya. Ens hem de sentir orgullosos. Amb un mandat molt difícil, amb una pandèmia, amb una guerra, amb un volcà, i hem avançat en drets, i hem avançat en igualtat, i hem avançat en matèria econòmica.

Deien, fa uns mesos, que això seria un apocalipsis. Per sota del 2%, la inflació!

Deien que el mercat laboral seria un desastre. Mai hi ha hagut tanta gent treballant a Espanya, gairebé 21 milions de persones! Mai hi ha hagut tants contractes de llarga durada!

Orgullosos de la feina que ha fet el Govern d’Espanya. Orgullosos dels nostres ministres. Orgullosos de la Raquel, orgullosos del Miquel, orgullosos de la Meritxell, orgullosos del Pepe Zaragoza, de la Eva Granados!

O SÁNCHEZ O FEIJÓO

Amb orgull davant d’unes eleccions històriques en que s’ha d’escollir entre dues opcions, perquè només hi ha dues persones que poden ocupar la presidència del Govern d’Espanya, dos personas: o Pedro Sánchez o Alberto Núñez Feijóo.

Sánchez és avançar. Feijóo és retrocedir.

Sánchez és anar endavant. Feijóo és anar endarrere.

Sánchez és treballar amb els ajuntaments. Feijóo és treballar contra els ajuntaments.

Sánchez és treballar amb recursos per a tothom. Feijóo és treballar retallant recursos.

Sánchez és reconèixer i combatre la violència de gènere. Feijóo és negar la violència de gènere.

Sánchez és posar línies vermelles. Feijóo és lo que convenga cuando convenga y en el momento que convenga. Lo que cueste para gobernar.

Sánchez és sense la ultradreta. Feijóo és amb la ultradreta.

I llegeixo aquí un fragment del blog d’avui de Raimon Obiols, un blog molt recomanable: “La presidenta del PP d’Extremadura va vetar fa 3 dies l’entrada de Vox al seu govern. Deia aquesta senyora: yo no voy a dejar entrar en el Gobierno a quienes niegan la violencia machista, a quienes usan el trazo gordo, a quienes deshumanizan los inmigrantes y a quinees despliegan una lona y tiran a una papelera la bandera LGTBI. Va assegurar que, si calia, aniria a noves eleccions. Iremos a elecciones si hay que ir. I després que el gall cantés, s’ha retractat o l’han fet retractar.”

Això és el PP: no tens paraula. Els hi és igual. Ja sabem que aquesta senyora no té paraula. Ja sabem que el poder al precio que cueste y me cueste lo que me cueste.

Però a nosaltres sí que ens importa la violència masclista.

A nosaltres sí que ens importen els drets LGTBI.

A nosaltres sí que ens importa no deshumanitzar als immigrants.

Aquesta és la realitat a la que ens enfrontem.

I en aquestes eleccions, o Sánchez o Feijóo, alguns volen derogar, uns altres volen bloquejar i uns altres volen posar preu. Posar preu.

Quin preu té la violència de gènere o la violència masclista?

Quin preu té no deshumanitzar als immigrants?

Quin preu té la reforma laboral?

Quin preu tenen aquestes coses?

No hi ha intermediaris que valguin. O Sánchez o Feijóo. I Catalunya ha de sortir amb força, perquè en aquestes eleccions Catalunya és decisiva.

Aquestes eleccions, que les guanyarem, les guanyarem des de Catalunya i comptant amb Catalunya. No hi ha intermediaris que valguin.

Fem una apel·lació, faig una apel·lació, la farem aquests 21 dies, a tothom, a tots els catalans i les catalanes progressistes perquè concentrin el vot a Sánchez.

O Sánchez o Feijóo.

Perquè concentrin el vot en Pedro Sánchez.

Ni derogar, ni bloquejar ni posar preu.

A favor del combat contra la violència masclista.

A favor de no deshumanitzar als immigrants.

A favor de progressar i avançar.

Companyes i companys, és molt rellevant el que passarà aquests 21 dies. És molt important que totes i tots fem campanya. És molt important que convoquem a una màxima mobilització. I és molt important que surti la millor Catalunya per construir la millor Espanya fent un cop més Pedro Sánchez president del Govern.

Endavant, a guanyar i a treballar!