Estem davant d’una oportunitat perduda per definir col·lectivament el Sant Feliu del futur. Ens fa l’efecte que tot i els recursos invertits, aquesta consulta ciutadana no està aconseguint mobilitzar als santfeliuencs i santfeliuenques, ni generar el debat sobre el model de ciutat que necessitem.

És un encert l’obertura d’un procés de participació ciutadana per a la urbanització de la superfície alliberada pel tren. Però les errades són tantes i de tal magnitud, ja que de fet no s’està votant sobre allò que es diu, sinó sobre quin grup d’arquitectes elaboraran la redacció de l’avantprojecte d’urbanització de la nova centralitat, per un import de 391.322,57 euros.

En primer lloc, aquesta consulta ciutadana es realitza massa aviat, hauria tingut més sentit fer-la un cop les obres del soterrament estiguessin més avançades, i un cop les opcions d’urbanització fossin més properes al que finalment es podrà executar. De fet, encara no s’ha acabat de votar i ja estan canviant les propostes dels equipaments a desenvolupar en els espais alliberats pel soterrament. Però com pot ser? Això és així perquè falten quatre anys per acabar les obres i alguns d’aquests equipaments no depenen de l’Ajuntament. Davant d’això el projecte final distarà molt de les opcions que avui s’estan sotmetent a votació i això, és fer trampes a la ciutadania.

I per què aquestes presses? Per què no hem pogut votar sobre opcions més realistes més endavant? Segurament les presses s’han degut més a l’interès de l’equip de govern per capitalitzar i fer publicitat d’una acció de govern inexistent, abans que Lídia Muñoz cedeixi l’alcaldia a ERC.

El problema és que aquestes pràctiques generen desafecció i una baixa implicació del veïnat que erosionarà les polítiques de participació ciutadana. A més a més, la dificultat per entendre les propostes i la probabilitat de què el resultat no s’assembli al que acabarà sent, l’únic que fa és provocar soroll. Tot això ens ho hauríem estalviat amb un procés de participació ciutadana honest, fet quan tocava i sense vel·leïtats propagandístiques.

En tots els processos de presa de decisions existeixen límits en el nombre d’opcions, no hem d’enganyar a ningú. Per exemple, a casa podem votar majoritàriament per anar de vacances, però si no tenim prou diners, no podrem anar-hi, i això passa també en les consultes populars, els referèndums, etc.

Una de les impressions del veïnat davant de la consulta és la de tenir un marge de tria reduït, escollint entre els tres projectes i les dues opcions de l’estació, però sense haver pogut triar, per exemple, si es posava o no una nova línia de tramvia, si s’enderrocava o no l’estació, o els paràmetres de la pròpia consulta.

Davant de la importància i rellevància del projecte per a la ciutat, hauria calgut pedagogia i això s’aconsegueix amb més temps consensuant el procediment de consulta amb tots els agents implicats; començant pel tipus de consulta, el format de la pregunta, els efectes reals del resultat i sobretot la data en què s’havia de realitzar. El disseny de la consulta en aquest sentit hauria generat complicitats suficients per a reforçar la legitimitat del resultat.

Amb tot, el punt més delicat és si allò que decidirà la ciutadania, efectivament, es durà a terme o no, i en aquest cas no serà així. Com hem explicat, el procediment de tramitació urbanística és tan llarg i els imponderables que poden sorgir són tants (nous equipaments sobrevinguts, nous emplaçaments, ampliació del Complex, ciutat esportiva, CAP Rambla, un tercer Institut, la ciutat judicial, etc.) que difícilment serà així.

Des del PSC proposàvem fer aquesta consulta ciutadana més endavant, perquè la decisió majoritària es produís en un context més clar on es decidís realment com seria la urbanització de la superfície alliberada. El risc d’una consulta mal plantejada tindrà efectes desincentivadors en la participació de la ciutadania en el projecte resultant. Lamentem que les presses en celebrar aquesta consulta sigui més un efecte propagandístic del govern de la ciutat, que no pas la voluntat de construir entre tots el Sant Feliu del futur.