En aquest article, Paulo Gerbaudo sintetitza les idees sobre el futur de la socialdemocràcia que va exposar en el col·loqui organitzat per l’Institut Remarque de la Universitat de Nova York “Futures of Social Democracy”, en contrast amb algunes de les presentades per altres participants.
Malgrat que reconeix l’evident tendència general a la baixa del resultat electoral dels partits socialdemòcrates, que passen de mitjana del 40% a la segona meitat del segle XX al 20% en aquesta segona dècada del segle XXI, Gerbaudo fuig conscientment de l’anàlisi pessimista del futur de la SD avui majoritària, sobretot en contraposició amb la consolidació de l’ascens de l’extrema dreta. Per ell, la SD no només és un passat noble desgastat pel temps sinó un projecte polític que pot ser rellevant per al present i el futur pròxim.
Entenent la SD com el corrent reformista del moviment socialista (caracteritzat sobretot per la voluntat de conciliar igualtat i democràcia i per la intervenció de l’estat i el paper dels sindicats en el control del capitalisme), Gerbaudo considera que en l’actualitat han tornat quatre elements de context que casen plenament amb les posicions SD. En l’època de postglobalització en la que hem entrat, que entre altres conseqüències redueix la deriva cap a la deslocalització industrial i el dumping salarial, el marc polític de no-intervenció de l’estat i de reducció dels impostos ha quedat relegat per la demanda de redistribució (noves prestacions socials), la lluita per increments del poder adquisitiu dels treballadors (salari mínim), la reivindicació de nous serveis públics universals (transport gratuït) o les polítiques industrials (impulsades per la transició ecològica). Un context que la SD pot i ha d’aprofitar políticament.
Per fer-ho, la SD ha de ser primer conscient del seu error estratègic en abraçar els postulats de la Tercera Via. Quan va passar de voler embridar el capitalisme en favor de la majoria, mitjançant la protecció dels treballadors i la recerca del benestar per a tota la societat, a afegir-se a la tesi TINA (There Is No Alternative) i a la idea de la irreversibilitat de la globalització que només permeten aspirar a modernitzar el capitalisme, la Tercera Via va allunyar la SD de les classes populars sense acabar de ser tampoc el referent de les classes mitjanes.
Avui, en aquest nou context propici de la postglobalització, lluny de l’adhesió a la Tercera Via, de conformar-se amb ser un bon gestor del present per fer menys dolorós el futur inevitable dissenyat pel (neo)liberalisme, la SD ha de reprendre el seu esforç per proposar una visió alternativa del món, una utopia de la bona societat socialista a la que aspiri a arribar seguint un camí de reformes graduals i incrementals. Una proposta acompanyada de contingut moral i ètic i d’empatia, de connexió sentimental amb els qui se senten desprotegits i insegurs per oferir-los seguretat i benestar. Enfront del creixement de les pors irracionals i la resposta en favor de llei i ordre de la dreta, es tracta de transmetre esperança en el futur i confiança en el progrés.
Aquests són els deures que Paulo Gerbaudo posa a la SD per deixar de ser percebuda com una força en declivi i recuperar el seu paper troncal i imprescindible en les societats occidentals.
C.M.J.
Nascut a Itàlia, Paulo Gerbaudo ha estat director del Centre de Cultura Digital del King’s College de Londres i professor Marie Curie a la Scuola Normale Superiore di Pisa. Recentment s’ha incorporat com a investigador sènior en ciències socials a la Universidad Complutense de Madrid. Sociòleg i politòleg, especialitzat en societat i política digitals, ha escrit nombrosos llibres entre els quals en destaquen quatre sobre les transformacions dels moviments socials i els partits polítics en la nova era digital com The digital party o Tweets and the streets.
Un futuro per la socialdemocrazia? – Gerbaudo, P. (Il Mulino, 30/10/23)