Buenas tardes, bona tarda,

El dia 12 de maig guanyarem les eleccions a Catalunya, governarem a Catalunya i obrirem una nova etapa a Catalunya!

Moltes gràcies a totes i a tots per acompanyar-nos avui en aquest acte especial que fem avui, a Sant Boi.

Moltes gràcies d’una forma molt especial a les persones que ens acompanyeu a fora d’aquest pavelló perquè no heu caigut en aquest recinte. Un aplaudiment per a totes i per a tots vosaltres.

Moltes gràcies, Lluïsa, alcaldessa, per la teva hospitalitat, per la teva feina, per la teva dedicació, per la teva proximitat a totes les veïnes i els veïns. Pel teu esperit detallista, d’estar sempre pendent d’aquell racó de Sant Boi, d’aquella petició d’un ciutadà, aquest esperit detallista que caracteritza als alcaldes i les alcaldesses i que tan enriqueix i tant ennobleix la política.

Y bienvenido, presidente. Aquí, compañero. Así nos llamamos los socialistas los unos a los otros. Con esta palabra que tanto significa, compañero.

Somos parte de una misma familia, de la familia socialista. Nos hace mucha ilusión que nos acompañes estos días hoy aquí, en Sant Boi. Y el sábado en Montmeló y la semana que viene más veces. Que estés con nosotros. Y nos hace también mucha ilusión a nosotros estar contigo como hemos estado contigo estos días que sabemos que no han tenido que ser fáciles.

Porque sí, a veces hay que parar y reflexionar individualmente, colectivamente y preguntarse qué significa hacer política, qué limites tiene el ejercicio de la política.

Para unos la política es una lucha descarnada por el poder, una lucha que no conoce límites, que no tiene ningún respeto por nada, que usa cualquier método para alcanzar su objetivo.

Para nosotros, la política es un servicio público, es una actividad noble que se rige por los procedimientos, que intenta, des de las instituciones democráticas, mejorar la vida de los ciudadanos. Y que se basa en el respeto a las instituciones, a los procedimientos y, de forma muy especial, al adversario política.

Para los que conciben la política como una lucha de poder, molestamos, estorbamos, quieren decidir sin dar explicaciones, sin someter sus proyectos a la voluntad y escrutinio de los ciudadanos. Prefieren solucionarlo en despachos de acuerdo a intereses que no explican.

Para nosotros, que entendemos la política como un servicio público, nos gusta explicarnos, nos gusta rendir cuentas, respetamos los ciudadanos, respetamos a los adversarios. Y queremos política porque consideramos la política como una actividad noble, necesaria y beneficiosa para el conjunto de la sociedad.

Gracias, Pedro, secretario general, presidente del Gobierno de España, compañero y amigo por tu labor al frente del gobierno.

Ya van cinco años que no han sido nada fáciles. Por los avances económicos, por los avances sociales – unos que decían que avanzar en economía era incompatible con avanzar socialmente, avances económicos y avances sociales – pero gracias, sobre todo, por tu coraje, por tu valentía, por tu trabajo para que Catalunya volviera a la normalidad.

Sabemos – yo lo sé bien, pero lo sabemos todos – que te las has jugado por Catalunya. Y Catalunya no va a olvidar esto. 

I fem aquest acte a Sant Boi, al Baix Llobregat. Ens acompanyen alcaldes, alcaldesses, companys i companyes d’aquesta comarca, bressol del socialisme català, bressol del socialisme espanyol.

Una comarca d’indústria. La comarca de la Seat, de la indústria farmacèutica, de la indústria metal·lúrgica, d’obrers, de treballadors – benvingut, company Camil Ros, secretari general de la Unió General de Treballadors, gràcies per ser aquí amb nosaltres.

Una comarca agrària. El parc agrari del Baix Llobregat. Les escarxofes de Sant Boi i els espàrrecs de Gavà, que no me n’oblido.

Una comarca de la cultura de l’esforç, de la tenacitat, de la constància.

Una comarca de gente que no se queja, que se arremanga para avanzar y para solucionar problemas.

Una comarca solidaria que ayuda y se ayuda a sí misma, que sabe lo que es sufrir y que no le gusta ver sufrir ni dejar sufrir.

La comarca de la transformación de esas ciudades que hace treinta, cuarenta años eran grises y hoy se han coloreado con equipamientos, con parques, con paseos, con servicios de primer nivel, de primera generación.

Una comarca reivindicativa, que es fa escoltar, que no es deixa trepitjar, que es fa respectar quan cal i quan convé.

 La comarca de los Estopa, de Rosalía, de los Évole, del béisbol, del Rugby, de los hermanos Gasol, del aeropuerto, del río, del científico Manel Estallé, la comarca que ha dado dos presidentes de la Generalitat: Josep Tarradellas, nascut al Baix Llobregat i José Montilla, de Cornellà.

Benvingut, president Montilla. Com t’enyorem.

El Baix Llobregat, aquesta comarca que diu prou. Que diu que ja n’hi ha prou de dividir, que és temps d’unir, que és temps d’unir-nos vinguem d’on vinguem, parlem la llengua que parlem, pensem el que pensem, sentim el que sentim, units, junts per aprofitar un moment de canvis molt importants al món, per avançar, per sortir de la paràlisi.

Una comarca, el Baix Llobregat, que no es conforma, que no es resigna a que fem front a una sequera i no estiguem preparats per afrontar-la en condicions.

Una comarca, el Baix Llobregat, que no entén per què estem a la cua d’Espanya en energies renovables, per què som avui on érem fa 10 anys al 15% del mix energètic.

Una comarca, el Baix Llobregat, que no es conforma, que no entén per què de ser líders en educació a Espanya hem passat a la cua i hem perdut un curs sencer en competències lingüístiques i dos cursos sencers en competències matemàtiques.

Una comarca, el Baix Llobregat, que vol més seguretat a aquests espais públics que els alcaldes i alcaldesses han posat a disposició de la ciutadania.

Que no entén per què Catalunya, amb la prosperitat que genera, no pot tenir una millor seguretat.

Una comarca, el Baix Llobregat, que vol habitatge perquè els joves puguin iniciar el seu projecte vital, que no entén per què no es fa habitatge a Catalunya.

Una comarca, el Baix Llobregat, que vol una sanitat de primer nivell. Que no entén per què, si des dels seus ajuntaments se’ls hi proporcionen serveis públics de qualitat, no es poden proporcionar aquests mateixos serveis públics de qualitat des del Govern de la Generalitat. Que no entén com hem arribat, 10 anys després, a aquest punt. Que no entén per què hem perdut 10 anys a Catalunya.

I un Baix Llobregat que será decisivo, como siempre lo ha sido en Catalunya, este doce de mayo.

Será decisivo para dejar atrás 10 años perdidos y abrir una nueva etapa.

Un Baix Llobregat que sabe que estos diez años, que estos últimos diez años en Cataluña han gobernado dos partidos políticos: Junts per Catalunya y Esquerra Republicana. En combinaciones distintas, pero siempre los mismos. Diez años seguidos con 4 presidentes: Mas, Puigdemont – sí, Puigdemont – Torra i Aragonès, y que el balance es década perdida, retroceso en energías renovables, en sanidad, en educación, en vivienda y en seguridad y no estar preparados para la sequía.

Un Baix Llobregat que serà decisiu per obrir aquesta nova etapa a Catalunya. La tercera transformació a Catalunya. Desplegament de l’autogovern als anys 80, pacte entre socialistes i Convergència i Unió. Presidències de Maragall i Montilla. Expansió dels drets socials. Metges, mestres i mossos. Sanitat, educació i seguretat.

I ara, la tercera gran transformació després d’aquesta dècada perduda, que s’explica amb dos verbs: unir i servir. D’anar junts, subratllar allò que ens uneix, no insistir en posar uns a un costat i els altres a l’altre costat. I amb serveis públics com a primera prioritat de Catalunya. I amb un instrument per recuperar els serveis públics a Catalunya, per portar a terme aquesta tercera gran transformació, la d’unir i servir als catalans: l’autogovern de Catalunya.

Un autogovern de tots i per tots, que tracta a tots els catalans vinguin d’on vinguin, pensin el que pensin i parlin el que parlin, a tots per igual.

Un autogovern que vol polítiques excel·lents, que farà que Catalunya torni a ser admirada arreu d’Espanya i d’Europa, que tornin a venir d’arreu d’Espanya i Europa a mirar com fem la sanitat, quines polítiques educatives posem en marxa, com organitzem la mobilitat, com millorem la seguretat, com fem habitatge públic.

I que ho farem no confrontant, sinó col·laborant. ¿Tanto confrontar y qué hemos conseguido? Nada, en ninguna materia. Hay que colaborar con el gobierno de España, claro que sí, estando en el Gobierno de España, ayudando a forzar esta España plural y diversa que está liderando Pedro Sánchez. Estando allí, no yéndose.

¿Y dónde vamos a ir? A ayudar a esta España plural y diversa que se está construyendo, que está avanzando económicamente, socialmente.

I col·laborant també amb els ajuntaments. Aquesta mania de veure els ajuntaments com adversaris. Qui coneix millor les necessitats de Sant Boi que la seva alcaldessa? Qui sap millor on s’ha de fer l’habitatge públic a Sant Boi. Qui coneix millor les necessitats educatives, sanitàries, de mobilitat que els alcaldes i alcaldesses. Per què no es fa? Per què no han fet un pacte amb els ajuntaments?

Col·laborant, no confrontat amb el Govern d’Espanya i amb els ajuntaments.

Y para eso os pido la confianza. Al Baix Llobregat, a los ciudadanos y ciudadanas de Sant Boi y de todo el Baix Llobregat, la confianza, el voto, la fuerza.

Yo no pido el voto para molestar. Pido el voto para gobernar.

Yo no pido el voto para ser incómodo para nadie. Pido el voto para ser eficaz.

Yo no pido el voto para confrontar. Pido el voto para colaborar.

No demano el vot per fer monòlegs. Demano el vot per dialogar, per conversar.

No pido el voto para liderar la Catalunya de la queja. Pido el voto para liderar la Catalunya de las soluciones.

No demano el vot per vetar ni bloquejar. Demano el vot per acordar i per pactar.

No pido el voto para retroceder. Pido el voto para avanzar.

Y no pido el voto para que Catalunya sea la pesadilla del resto de España, sino para que Catalunya sea el sueño del resto de España y de Europa. Para eso pido el voto.

Y el próximo doce de mayo no elegimos quién va a poner las cosas más difíciles al gobierno de España. Elegimos quién va a gobernar Catalunya los próximos 4 años, que para lo primero vale cualquiera. Para lo segundo ya sabemos que algunos no valen.

Companyes i companys, amb la força del Baix Llobregat, amb el socialisme del Baix Llobregat, amb l’exemple del Baix Llobregat, amb la mobilització del Baix Llobregat, a guanyar, força per governar!