Sempre he pensat que el compromís polític és, en essència, la defensa d’uns valors ètics i morals que han d’impregnar qualsevol procés de presa de decisió, especialment en l’àmbit de la gestió dels recursos públics. Els valors són els que ens guien a l’hora de decidir si es destinen més recursos a millorar la sanitat i educació públiques, com fem la gent d’esquerres o si, per contra, es rebaixen impostos als més rics i es retalla en serveis públics, en benefici de l’activitat privada, com fa la dreta mentre et ven la moto de l’eficiència, la innovació i que la culpa de tot la tenen els que són més pobres que tu.

Dic això perquè en aquests moments, i sembla increïble, veiem com l’extrema dreta està guanyant en regions i països on fa menys de 100 anys s’assassinava persones en camps de concentració. Es parla molt dels ‘errors’ dels partits democràtics i d’esquerres per justificar aquest auge ultra que està sacsejant Occident. I no és que negui que, efectivament, la gent d’esquerres haguem comès errors i que tenim contradiccions. Els reptes socials que tenim avui dia no tenen solucions de blanc o negre, com proposa la ultradreta, requereixen una mirada profunda i una visió global de les dinàmiques internacionals.

Un dels errors que ens ha pogut portar a aquest punt en què l’ideari d’ultradreta és percebut per part del jovent com el ‘modern’, el rebel, el que trenca amb el políticament correcte, és haver permès una mena d’amnèsia col·lectiva del nostre passat. Tot i l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica, molts aspectes de la lluita de milers de dones i homes en la conquesta de drets i la defensa dels principis democràtics són desconeguts per bona part de la ciutadania, sobretot la més jove.

Per això, demano, sobretot a la gent jove, que recordi el que explicaré a continuació. Aurora Picornell Femenias era una jove mallorquina. Dona, treballadora, mare, sindicalista i feminista va organitzar, per posar només un exemple, la primera manifestació commemorativa del Dia de la Dona a les Illes Balears. Detinguda el mateix dia del cop feixista, el juliol de 1936, l’Aurora, juntament amb altres companyes, va ser brutalment torturada i assassinada pels botxins franquistes a la Creu de Porreres.

Aquesta setmana s’ha fet pública l’autòpsia de les seves restes que demostra la violència que va patir abans de l’afusellament. L’informe s’ha afegit a la documentació sobre el procediment obert per la justícia al líder de Vox que, sent president del Parlament Balear, va trencar en una sessió parlamentària el retrat d’Aurora Picornell i de dues dones més assassinades.

Un senyor d’extrema dreta, president del Parlament Balear gràcies als vots del PP, un partit que es defineix a si mateix com a representant de la dreta liberal i democràtica, però que s’ha negat a destituir a aquest senyor que va tenir la indecència de trencar la imatge d’una noia assassinada pel feixisme per defensar els drets de les dones i les persones treballadores. Tot molt raonable i coherent…

«La lluita de la llibertat contra la barbàrie, és la lluita de la memòria contra l’oblit», aquesta màxima del memorial d’Auschwitz té més vigència ara que no pas fa uns pocs anys enrere, atenent precisament a l’increment de totes les forces ultres d’extrema dreta al conjunt d’Europa. En part, crec, per aquest desconeixement volgut de la nostra història.

Per això, precisament aquests dies que s’han complert 93 anys des d’aquell històric 1 d’octubre en què la diputada Clara Campoamor va aconseguir l’aprovació del dret a vot de les dones espanyoles, és molt bon moment per reivindicar l’exemple d’Aurora Picornell, i de totes les Aurores i totes les Clares que han lluitat per la conquesta de drets de les dones i de la classe treballadora, per la igualtat d’oportunitats i la justícia social, en definitiva, per assolir un món millor per una àmplia majoria social. Tot això que avui està en risc a causa de l’auge del masclisme, el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia de la mà de la ultradreta.

Joves, no us deixeu enganyar pels missatges de tots els Alvise que inunden Tik Tok. El realment revolucionari és i sempre serà defensar la conquesta de nous drets per a les persones. La revolució és continuar la lluita de l’Aurora i la Clara defensant allò que sabem que és just. Recordeu.