He escoltat quasi tot el míting que el candidat Trump ha fet recentment a Nova York. És un míting important, certament. No per les idees que aporta -bàsicament i en essència, ninguna- o pels continguts realment tangibles del que proposa en positiu -que brillen per la seva absència-. No, és un míting important perquè difícilment trobarem una quantitat tan gran de missatges d’odi i d’exclusió en tan pocs minuts.  

L’aplaudiment més intens de la nit va ser quan el candidat Trump va prometre que “hi haurà pena de mort pels immigrants que matin a un americà o a un agent de policia”. Segons deia, els immigrants llatins, definits per un altre dels oradors, com a “animals” posen en risc “l’ordre i la llei” dels Estats Units. I així tot.

La seva oponent en la cursa presidencial i el Partit Demòcrata en conjunt van ser definits com “l’enemic interior” i la premsa independent com “els enemics del poble”. Que algú llegeixi que deia el Partit Nazi, per exemple, del Partit Socialdemòcrata els anys 30 del segle passat! Exactament el mateix! No estàs d’acord amb mi? Ah, clar! Perquè ets un “traïdor a la pàtria”, un “enemic del poble”, un “enemic intern”, a qui s’ha d’insultar, menysprear, difamar, etcètera; per després poder-lo derrotar i, finalment, “destruir”.

Sembla increïble que milions de persones instruïdes i amb un mínim esperit crític i sentit de la decència puguin sentir-se atretes per aquests discursos d’odi tan primaris… però, diguem-ho clar, estan en expansió, i no només als Estats Units.

Tinc davant meu un cartell electoral del partit d’extrema dreta alemany. Es veu una família somrient amb dos nens rossos d’ulls blaus en braços dels seus pares al damunt d’un missatge que diu “defensa als teus fills”. A les xarxes aquesta imatge se sobreposa a un fons en blanc i negre on es veu un senyor amb un turbant, una dona amb burka, dos nois donant-se un petó, i així vàries variables. “Defensa els teus fills”… de què? Dels immigrants? De les feministes? Dels gais? Dels “social-comunistes”? Doncs bé, l’extrema dreta acaba de guanyar les eleccions en aquest lander alemany.

Vaig conèixer una persona en un acte social fa unes setmanes. Odontòloga, avia, aficionada al teatre; vaig tenir l’oportunitat de tenir una conversa en un  grup on ella participava. En un moment donat, aquesta dona en qüestió va començar a dir, amb tota convicció i fins i tot amb angoixa, que “estàvem perdent la democràcia”, que ja no votava per correu perquè no es fiava de l’escrutini, de què “cada cop Espanya s’assembla més a Veneçuela” i de què el Govern “està en mans de terroristes i de delinqüents corruptes”. Vaig quedar esglaiat, sobretot perquè la senyora no estava escenificant, s’ho creia de veritat! Tres exemples entre mil…

Davant d’aquesta onada ultra, d’aquesta successió de discursos d’odi que atien la por i el sentiments més primaris, és quan hem de defensar amb més vigor els principis democràtics bàsics que garanteixen la nostra convivència.  

No són paraules. Quan una societat es divideix i es polaritza s’obre la Caixa de Pandora de l’odi i ja ningú pot controlar res. Què passarà si el senyor Trump perd les eleccions? Acceptarà el resultat de les urnes o atribuirà la seva derrota al que durant el franquisme es denominava “la conspiració judeo-masònica-rojo-separatista”? Tornarem a veure com una turba de fanàtics ataquen el Capitoli?

Enfront d’aquesta tessitura vull defensar la dignitat dels que no pensen com jo, la seva honorabilitat i la meva convicció de què -potser per camins polítics diferents- la majoria vol el mateix que jo, és a dir, una societat amb el màxim nivell de benestar social i amb la màxima llibertat. Vull demanar a la dreta democràtica que no es deixi atropellar per aquests discursos d’odi feixista que també ataquen els valors de la democràcia cristiana. I, sobretot, vull recordar a les forces progressistes, democràtiques i d’esquerres que els nostres pares i mares (i avis i àvies) van saber mantenir alta la bandera de la dignitat humana en uns moments històrics en els que, comparativament, això que estem patint ara és una tempesta d’estiu.

Deia Gandhi que l’esperança és un sentiment més potent que l’odi. Fem-ho possible i demostrem-ho en la nostra acció diària. Fem que l’esperança derroti a l’odi. I no només a les eleccions.