Aquests dies vostè, que està llegint aquestes línies, haurà escoltat notícies o llegit titulars on s’exposa la presumpte pèrdua d’inversions milionàries a la indústria química de Tarragona.

Davant d’aquesta tessitura volem transmetre un missatge explícit de calma, confiança i de sentit de la responsabilitat. Estem a l’inici d’una negociació parlamentària que afecta una llei estatal, no al final. És lògic que cadascú faci, a l’inici, plantejaments de màxims però ni estem davant de “la fi de la indústria química de Tarragona”, com irresponsablement afirmen alguns, ni s’estan destruint llocs de treball, ni es destruiran.   

Tenim un Govern responsable i amb els peus ben assentats al terra, el que lidera el president Pedro Sánchez, que ha demostrat que és perfectament compatible el creixement econòmic amb el progrés social. I això vol dir també aplicar una fiscalitat progressiva de manera que qui més tingui més aporti a la caixa comuna.

Mireu, des de fa sis anys escoltem tots els dies als corifeus del Vox-PP anunciar l’arribada de les set plagues d’Egipte si el president Pedro Sánchez es manté a la Moncloa “ni que sigui un dia més.” Doncs bé, en aquests moments, Espanya té la major taxa de creixement econòmic de tota la zona euro i la inflació sota control. I no perquè ho digui jo, sinó perquè ho diu la Unió Europea.

Així mateix, el Govern progressista del president Pedro Sánchez ha aconseguit l’arribada dels 140.000 milions d’euros dels fons Next Generation que permetran modernitzar també el nostre sector industrial. Per posar només un exemple que ens afecta directament a les nostres comarques, el projecte de descarbonització que s’està duent a terme.

Per tant, som molt i molt conscients de la importància d’un sector estratègic que, en efecte, ofereix treball qualificat, estable i ben remunerat. Sabem que aquest pool productiu genera 10.000 llocs de treball directes i 35.000 d’indirectes al nucli del Camp de Tarragona.

Però quan es parla de responsabilitat també, entenc, que s’ha de parlar de justícia social. Vostè mateix, que ha tingut l’amabilitat d’haver-me llegit fins aquí, si té una feina o és autònom veurà com a la seva nòmina una part del que guanya, el famós IRPF, serveix perquè després el Govern pugui fer inversions en la sanitat i l’educació públiques, ajudes a la dependència, beques, programes socials, etc. També mitjançant aquests ingressos, el Govern pot apujar el salari mínim o establir una renda bàsica per aquelles persones, conciutadans nostres, que es troben en situació precària. Bàsicament, això és el que vertebra el nostre Estat del Benestar.

Què vull dir amb això? Que a ningú li provoca, a priori, un gran entusiasme haver de pagar impostos però hem de ser conscients de què aquests són els recursos que després serveixen per poder oferir un bon catàleg de serveis públics. I s’ha de dir alt i clar. Tot es subjectiu i es pot estar a favor o en contra de convertir aquest impost en permanent, és obvi, però també és evident que aquells que més tenen, i que registren un volum de beneficis històrics segons comuniquen ells mateixos, han de contribuir més al bé comú.

El conseller delegat de Repsol feia públic l’altra dia en un article que quan era petit va morir el seu pare i que si va poder estudiar, anar a la universitat i, per tant, poder tenir la vida laboral que ha tingut va ser perquè va tenir beques públiques que li van permetre cursar aquests estudis. Unes beques públiques que el Govern pot oferir gràcies als recursos econòmics que obté de l’activitat econòmica dels ciutadans i de les empreses. I tenia tota la raó…

Per això hem de seguir reforçant el nostre Estat del Benestar, redistribuint la riquesa i generant prosperitat econòmica amb justícia social. Per seguir avançant tots i totes junts, sense deixar ningú abandonat a la cuneta només perquè grans corporacions tinguin un balanç de beneficis mínimament menor.  

Valle Mellado

Diputada del PSC per Tarragona