El diplomàtic suec Dag Hammarskjöld va néixer el 1905 a Jönköping, una ciutat del sud de Suècia, en el si d’una família aristocràtica. El seu pare, Hjalmarm, havia estat primer ministre del Regne de Suècia entre 1914 i 1917. Abans de finalitzar els seus estudis de Dret i Filosofia, el jove Dag va entrar a treballar a l’administració pública del seu país. Entre 1936 i 1953 Dag Hammarskjöld, malgrat provenir d’un entorn familiar clarament conservador, va servir en diferents posicions en governs liderats pels socialdemòcrates suecs.
Possiblement, la combinació dels seus orígens conservadors amb el seu expedient de treball polític amb la socialdemocràcia sueca li va servir per obtenir el suport dels EUA i de l’URSS per accedir a la Secretaria General de les Nacions Unides, esdevenint el segon a ocupar el càrrec des de la seva fundació. La Guerra Freda entre les úniques potències nuclears d’aquell temps bloquejava el funcionament de l’ONU, impedint trobar un successor al laborista noruec, Trygve Lie, primer secretari general de l’organització nascuda amb vocació de conduir la governança mundial i de salvaguardar la pau.
L’accelerat procés de descolonització que seguí la Segona Guerra Mundial (II GM): la independència de l’Índia el 1947 va iniciar dues dècades en què de forma accelerada es varen anar materialitzant la recuperació de sobirania per banda la majoria de les colònies del Regne Unit, França i els EUA, principalment. Aquest conjunt de canvis geopolítics va tensar les costures d’un organisme, l’ONU, previst per funcionar per consens i amb l’únic instrument polític efectiu del veto a les decisions seu Consell de Seguretat, limitat a les potències guanyadores de la II GM (aleshores els EUA, l’URSS, el Regne Unit, la República Francesa i la República de Xina-Taiwan).
La importància del Consell de Seguretat radicava (radica) en la seva capacitat per determinar missions per a les seves Forces de Pau multinacionals (els coneguts com a cascs blaus) que, des del 1948, han estat enviats a diferents escenaris de conflicte arreu del món.
El paper de l’ONU (i dels cascs blaus) va ser particularment actiu durant les dècades dels cinquanta i dels seixanta del segle passat. Per aquesta raó, la figura del secretari general tenia una rellevància indiscutible i un paper destacat en els processos d’independència que afectaven els poders colonials de l’època.
Com la mateixa mort de Dag Hammarskjöld va certificar, aquesta guerra no era tan freda a molts llocs del món. Després dels cruents episodis de la Primera Guerra de Corea (1950-1953), l’esdeveniment de la República Democràtica del Congo (antiga colònia belga del Congo) va servir per escenificar la lluita pels territoris i pel control de les seves matèries primeres entre els EUA i els seus aliats i l’URSS. És en aquest context que el paper de les Nacions Unides i de les seves institucions (secretari general, Consell de Seguretat i dels cascs blaus) agafa un paper fonamental per a l’estabilitat del jove país i del continent africà, immers en un procés accelerat de construcció de nous estats postcolonials.
El film Hammarskjöld. Lucha por la paz és una obra de caràcter biogràfic centrada en el moment de la desaparició “accidental” del secretari general de les Nacions Unides i el període immediatament anterior. La narració aporta els elements necessaris per caracteritzar i dibuixar el perfil d’Hammarskjöld buscant, a través d’aquesta aproximació, explicar les decisions del secretari general que probablement li varen costar la vida.
Dag Hammarskjöld va optar per exercir, amb independència i autoritat, el mandat que havia rebut de la comunitat de nacions i va optar per emprar el contingent multinacional de cascs blaus estacionats a l’acabada de néixer República del Congo com a força de xoc per impedir la secessió de Katanga (una zona diamantífera rica també en altres minerals) encapçalada per Moisés Tsombé, amb suport de tropes mercenàries finançades per interessos exteriors.
Veure el secretari general de l’ONU confrontant als qui anaven en contra dels designis fundacionals de l’organització fins al punt que el varen assassinar per treure’l del mig, fa reflexionar sobre el panorama actual d’una organització creada per garantir la pau mundial i els drets humans i totalment bloquejada per les posicions dels EUA, Rússia o la Xina en funció dels seus interessos respectius en cada moment.
El film es troba disponible en la plataforma Filmin.
C.V.M
Per Fly (Norbiton, Surrey, Regne Unit 1960), cineasta danès amb un ampli recorregut en el cinema i les telesèries centrades en la política. Amb anterioritat a Hammerskjöld havia dirigit, el 2018, el llargmetratge Doble traición que abordava el paper de les Nacions Unides en els reserves de petroli iraquianes després de la invasió del 2003. També ha dirigit fins a quatre episodis de la interessant telesèrie Borgen, ambientada en la política danesa contemporània.
Enllaços
Hammarskjöld. Lucha por la paz (Filmin)