Moltíssimes gràcies.

Bona tarda a totes i a tots i, en primer lloc, agrair-los a tots vostès la vostra assistència a aquest acte, que hagin decidit dedicar una part del seu temps a assistir a aquest acte que fem avui aquí, a Mataró, en un dia que hem dedicat en bona part al Maresme, per escoltar-nos, perquè ens poguem explicar davant de vostès de cara a aquestes eleccions al Parlament de Catalunya que tenim convocades pel 12 de maig.

Moltes gràcies David, alcalde, per les teves paraules, pel teu acolliment, per la teva feina. És espectacular, i ho dic amb cert coneixement de causa, perquè he trepitjat Catalunya. La transformació que s’ha fet a Mataró. Això no és mai obra ni d’una única persona ni d’un únic mandat. Una obra de transformació com la de Mataró és sempre un projecte col·lectiu persistent al llarg del temps.

Ets hereu de la feina d’anteriors alcaldes socialistes – el Joan Majó, el Manel Mas, el Joan Antoni Baron, els que també saludo i agraeixo la seva assistència en aquest acte. I tu ets continuador d’aquesta tasca amb un equip. Aquesta és la força del nostre projecte, que és un projecte col·lectiu arreu, també aquí, a Mataró.

Moltes gràcies, Alicia. Per mi també ha estat ser un plaer treballar amb tu, també amb l’Elena, amb tots els diputats i diputades.

L’Alicia és la frescor de la política. És l’espontaneïtat reflexiva. I l’Alicia té les coses pensades, treballades, però les diu amb espontaneïtat, amb frescor, i això s’agraeix molt. A vegades es diu dels polítics que tenim – una expressió que potser han sentit alguna vegada – llenguatge de fusta. Vol dir que diem les coses amb frases complicades, llargues, amb paraules esdrúixoles. I l’Alicia és tot el contrari: és un llenguatge directe, fresc, amb un to d’espontaneïtat i, per tant, de sinceritat. I jo estic molt orgullós de que hagi format part del nostre equip i figuri en lloc destacadíssim de la nostra candidatura, de l’equip de dones i homes que ens presentem per obrir aquesta nova etapa a Catalunya. Per tant, moltes gràcies.

I avui, un dia de pluja que ja agraïm, perquè ens convé que plogui, que segueixi plovent. Ens fa una mica més incòmode fer alguna cosa però estem contents que plogui. Però ha estat un dia, sobretot, intents. Intens perquè estàvem pendents, després de cinc dies de reflexió, de la decisió del president del Govern.

Compañero. Así nos llamamos entre socialistas. En mi caso, también, de amigo, del presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, que estamos contentos de que haya decidido, después de un período de reflexión – que ha dado a conocer, para ser más exactos, a la mayoría de la ciudadanía española su lado más humano, yo tengo el privilegio de haber conocido esa vertiente más humana por lo que compartimos en la pandemia y que nos unió de una forma un tanto especial, y he podido apreciar esta vertiente suya. Pero la gente, a veces, tiende a pensar que no tenemos un lado humano, y quizá estos días se ha visto este lado más humano, también su vocación política, pero con un límite. La gente decía “este hombre, Pedro, para estar en el poder cualquier cosa”. Pues no, hay un límite.

Y yo estoy muy contento de que haya decidido continuar al frente del Gobierno.

Estoy contento porque es una garantía de seguir avanzando en lo económico, de seguir progresando, de que España y también Catalunya sigan generando prosperidad.

Estoy contento porque es una garantía, este gobierno que él preside, de avances sociales, graduales, pero de avances sociales como los que ha habido. Antes nos recordaba alguno David, estos últimos años.

Estoy contento porqué también es una garantía de que la política desplegada en torno a Catalunya va a seguir. Y es una política que ha tenido momentos de dificultad, que ha requerido de decisiones valientes, incómodas muchas veces, duras, difíciles, pero que está dando, al menos a mi juicio, sus frutos. Estamos mucho mejor hoy que como estábamos hace tiempo, porqué creo que, además, va a ser el mejor aliado, Pedro Sánchez y su Gobierno, de Catalunya.

Pero sobre todo estoy contento porque vamos a seguir contando con él. Con su determinación, con su liderazgo, con su valentía, para seguir defendiendo una concepción de la política que yo comparto, que entiende la política como un servicio público, como una vocación para intentar mejorar, seamos humildes, la vida de los ciudadanos, que en sociedades plurales y diversas como la nuestra no son únicos, hay distintas maneras, distintos enfoques, distintos planteamientos de cómo mejorar la vida de los ciudadanos y que, en sociedades, además, plurales y diversas, democráticas, otorgamos la decisión última a los ciudadanos cuando votan periódicamente en las elecciones como las que vamos a tener el 12 de mayo.

Pues para defender esta concepción de la política como servicio público, vamos a seguir contando con Pedro Sánchez.

Ha conseguido, a mi juicio, su decisión, su reflexión y su decisión ha conseguido ya una cosa muy importante, y es que se abra en el conjunto de la sociedad una reflexión colectiva. La reflexión colectiva sobre la naturaleza de la política y que mucha gente se haya sumado a esta reflexión, no solo des de nuestro partido político sino des de otros ámbitos – ámbito del periodismo… – para decir que, efectivamente, hay límites. Que hay líneas rojas. Y que la política no es la conquista del poder a cualquier precio. No puede basarse en esto ni consiste en esto. Y esto es muy importante. Esta reflexión es el primer paso necesario para que digamos no a una determinada manera de hacer política que no respeta ni al adversario ni respeta las normas ni los procedimientos.

I d’això també va, d’això en part també van les eleccions al 12 de maig. Quina política volem, també, aquí, a Catalunya.

Volem una política entesa com un servei públic o volem una política entesa com ocupar i estar al govern al preu que sigui?

Nosaltres hem defensat sempre, hem intentat aplicar sempre, la política entesa com un servei públic. I això vol dir bàsicament 5 coses.

1. Primer, respecte.
   1. Respecte pels temps. Quan toca governar, s’ha de deixar a aquells que han obtingut la confiança pels procediments acordats de la ciutadania que governin i no entrebancar ni destorbar, intentar si es pot ajudar, que és el que hem intentat fer amb el Govern de Catalunya.
   1. Respecte en el llenguatge polític, que ha de ser un llenguatge curós. No vol dir que no pugui ser contundent. Ho ha de ser a vegades. Però ha de ser un llenguatge educat, curós.
   1. Respecte als ciutadans, no faltant a la veritat, no dient les coses a mitges. Tractant a la ciutadania com el que és: una ciutadania adulta, madura, que vol conèixer les coses per fer les seves pròpies valoracions.
   1. I un respecte sobretot per l’adversari, que es reflexa d’algun plantejament diferent en una societat plural i diversa. Per mi és clau també, en polític.
2. En segon lloc, proposar, no només criticar. Fa uns anys que s’ha posat massa de moda de la crítica. Nosaltres som partidaris de la política de la proposta, del respecte en lloc de l’atac i de la proposta en lloc de únicament la crítica.
3. Defensem també la política del contrast de plantejaments, de comparar. “Miri jo ho veig així”, un altre ho veu d’un altre manera, contrastem. Per això som amics de fer tants debats com sigui possible. En farem 5 en aquesta campanya electoral. Són debats que no són còmodes a vegades, som 8 diferents, però és important contrastar i que puguin valorar els ciutadans els diferents punts de vista. Del contrast, no de la confrontació, que és anar-se a barallar per anar-se a barallar.
4. Diàleg. No monòleg, diàleg. Un cop hem fet les nostres propostes i les hem contrastat, seure, dialogar, escoltar el plantejament de l’altre i exposar, amb arguments, el teu plantejament acceptant que pot ser enriquit per aportacions fruit d’un diàleg, no d’un monòleg. Aquests que només parlen amb els que pensen com ells no enriqueixen la conversa pública, l’empobreixen.
5. I, finalment, acordar. Arribar a acords. Sento aquests dies altres candidats que parlen molt d’amenaçar, d’exigir. No, nosaltres som d’acordar, com es fa la política si no és arribant a acords amb altres adversaris polítics, amb la ciutadania, amb institucions de la societat civil, amb altres governs… les grans coses han estat fruit d’acords. Els progressos importants han estat fruit d’acords.

Aquesta és la política que nosaltres defensem i que n’hem dit política útil: una política respectuosa, propositiva, que contrasta sense cap complex amb altres plantejaments, que dialoga i que arriba a acords. Política útil. És la que hem intentat desenvolupar al Parlament de Catalunya, construint una alternativa en el lloc que ens van assignar els ciutadans de Catalunya i és la que voldríem ara que poguéssim portar al Govern de Catalunya.

Perquè ens sembla que Catalunya hauria d’obrir un nou temps. Parlem de la tercera gran transformació de Catalunya d’ençà de la recuperació de la democràcia. La primera es va produir als anys 70, 80 i 90. Va consistir en el desenvolupament de l’autogovern de Catalunya, també les bases del municipalisme a Catalunya, que aquí a Mataró tenim un exemple claríssim dels fruits que ha donat. Va haver molts acords en aquesta etapa entre les formacions polítiques troncals. Va tenir un paper destacat, no em sap greu dir-ho, Jordi Pujol. També la nostra formació política. Vam estendre la mà. Vam pactar educació, sanitat i infraestructures. Podríem dir que la culminació d’aquesta gran transformació van ser, de certa manera, els Jocs Olímpics de Barcelona. Exposar, explicar, exhibir el millor de Catalunya a la resta d’Espanya i el món.

La segona gran transformació va venir de la mà dels presidents Maragall i Montilla. Va estar molt centrada en l’expansió de les polítiques socials. Dèiem Mossos, mestres i metges. Seguretat, educació i sanitat. Llei de Barris, pacte amb els ajuntaments.

Va haver-hi molta crítica en aquells anys de govern Maragall i Montilla. El temps dona una perspectiva diferent, crec que més justa, a la feina que es va fer, i avui molts enyorem aquells anys.

I després han vingut 10 anys, jo dic perduts i se m’enfaden i no vull ofendre a ningú. Diuen “no és veritat”. Puc dir-ho més acuradament. 10 anys en que Catalunya ha estat molt per sota del que podem fer. Hem conduït a 40 per hora i podríem anar a 80, el doble. Molt per sota del que Catalunya pot fer, ha de fer, mereix fer. I per això dic que són 10 anys perduts, perquè no hem fet tot el que podríem i ens hem d’exigir fet.

Aquests anys han tingut dues formacions polítiques governant Catalunya: Junts per Catalunya, amb diferents noms, i Esquerra Republicana. I 4 presidents. Jo vull recordar que hi ha hagut 4 presidents. President Mas, president Puigdemont, el president Torra i el president Aragonès. Deu anys, dues formacions polítiques, quatre presidents.

I un balanç que no és bo. Estem mirant avui el cel i pregant perquè segueixi plovent perquè no estem preparats per afrontar una sequera, que és veritat que és una sequera molt important i és veritat que Catalunya pot estar preparada per fer front això.

Però en educació estem a la cua d’Espanya quan havíem estat líders. En energies renovables havíem tingut també posicions de lideratge. Estàvem fa deu anys en el 15% d’aportació en el mix energètic d’energies renovables i, avui, seguim al 15%. I Espanya ha superat el 50%. Es que tenen alguna cosa diferent a Navarra, Aragó o a València per fer més bé l’energia renovable que nosaltres, que Catalunya? Es que aquí no sabem decidir on posar energia eòlica o energia solar? No som capaços d’arribar acords amb els indrets que tenen les condicions de vent o de sol? Hem de ser dependents en matèria energètica d’altres territoris? I volíem no sé què? En 10 anys no hem pogut fer res? Tant ens costa decidir posar l’energia eòlica a l’únic lloc que té condicions per fer-ho en el marc, que és el golf de Roses?

En matèria de seguretat, efectivament, hem anat endarrere. I en alguna ocasió s’ha posat en qüestió el principi de confiança, que és fonamental cap els agents de seguretat, cap els mossos d’esquadra, posant en qüestió quina defensa tindríem des d’un punt de vista jurídic. I tenim avui que l’enquesta de seguretat dona els pitjors registres des de que es va començar a fer a finals dels anys 90.

Però en matèria d’infraestructures tampoc hem estat capaços de prendre decisions. Aquí és gairebé obligat mencionar el que s’anomenava el quart cinturó i que li hem canviat el nom tantes vegades. Jo recordo tantes vegades, l’any 95, l’alcalde Romà Planes, el meu primer mentor polític, assistint a la inauguració del primer tram Mataró – La Roca del Vallès del que es deia el quart cinturó. Seguim encara sense decidir per on passa. És una infraestructura que comunica el Maresme, els dos vallesos i el Baix Llobregat, els territoris que més prosperitat generen a Catalunya. Que no sabem fer vies de comunicació fen fetes, respectuoses amb el medi ambient? Algú tiraria endarrere avui amb el Túnel de Parpers? Algú s’imagina que no estigués fet? Avui costaria fer-ho amb els criteris d’indecisió que presideixen aquests darrers governs. Ja no dic l’aeroport. Sí, s’han de prendre decisions, i es poden prendre i s’han de prendre amb els màxims estàndards de respecte mediambiental, però s’han de prendre decisions en matèria d’infraestructures.

O en matèria de sanitat. La sanitat, que tant hem apreciat a la pandèmia, ara fa 4 anys estàvem en un context completament diferent, però requereix tant de més recursos com de més reformes.

Un balanç negatiu. Deu anys perduts en el sentit de que hem estat molt per sota del que hauríem de ser. Per això proposem obrir una nova etapa. Un nou temps per aquesta tercera gran transformació que definim amb dos verbs: unir i servir.

Pensem que és moment d’unir, se subratllar allò que uneix als catalans. Per què? Doncs perquè vivim un canvi sistèmic al món. Un canvi molt de fons, d’aquests que es produeixen un cop cada 100 anys, que no són de cada dècada. En matèria geopolítica només cal veure com està al món: guerra a Ucraïna, tot el que passa a l’Orient mitjà; econòmic, tota la generació de prosperitat que hi ha hagut als darrers 40 anys, que s’ha generat molta prosperitat al món, va col·lapsar amb la gran recessió de 2008 perquè no s’ha repartit bé aquesta prosperitat i els economistes diuen que això no pot funcionar això. S’està fent una reflexió de com generar prosperitat però repartir-la d’una forma més equitativa, més justa a nivell mediambiental. Som 8.000 milions de persones al món, si no anem amb compte deixarem un planeta que tindrà unes dificultats per les generacions futures.

I canvi tecnològic. Impressionant els canvis tecnològics que hi ha, impressionants. Qui hagués pensat fa 10 anys que amb un telèfon com el que tenim a la butxaca podríem fer el que fem avui en dia. Canvis tecnològics impressionants.

En mig d’aquest canvi sistèmic no podem separar-nos. Cap país que tingui un mínim d’unitat se’n sortirà. I compte: el marc d’unitat, el marc polític, l’espai polític rellevant per afrontar això amb mínimes garanties és l’europeu. 400 milions de ciutadans. És la massa crítica mínima per poder tenir pes, per poder ser escoltat i, per tant, nosaltres volem posar èmfasi en això, en allò que ens uneix, que ens fa sentir part d’un mateix país, Catalunya.

I volem fer-ho, a més a més, implicant-nos en la millora d’Espanya.

Unir. Deixar de persistir, com des del nostre punt de vista fan alguns, en uns en un costat i els altres en un altre costat.

I pensem que allò que pot unir als catalans és els serveis públics. Per això diem “servir”. Posar els serveis públics com a primera prioritat de Catalunya.

Serveis públics per fer dues coses: per seguir generant prosperitat – reforma de l’administració, fent infraestructures, millorant el finançament de Catalunya – i per mantenir una cohesió social i territorial del país, amb una educació que arribi a tothom, amb una sanitat que arribi a tothom, amb unes polítiques socials que garanteixin que aquell que passa per un mal moment a la seva vida no queda endarrerit, que hi ha una administració pública, un Estat del Benestar que s’ocupa de que passi aquest mal moment i li dona eines per refer el seu projecte vital.

Serveis públics. Unir i servir. Això és el que plantegem nosaltres, i plantegem fer-ho amb un autogovern de Catalunya que recuperi el seu prestigi. Que Catalunya torni a venir a visitar-nos gent d’arreu d’Espanya i Europa perquè vulgui veure com enfoquem l’educació, o com plantegem la reforma de la sanitat, o com encarem la construcció d’infraestructures adaptades als 8 milions de catalans amb respecte al medi ambient, o com en matèria d’energia renovable donem una empenta i ens posem un altre cop al capdavant, com passava quan vaig anar fa un any i escaig a Portugal, el primer ministre Antonio Costa, que hem deia “he vingut a Barcelona i a Catalunya a aprendre les polítiques d’habitatge que vostès feien, com organitzaven la mobilitat a la ciutat”. Venien a veure com feien les coses aquí, érem exemple de com fer les coses.

Nosaltres volem recuperar aquesta Catalunya excel·lent, amb polítiques públiques excel·lents, amb un autogovern d’excel·lència. I no volem marxar d’enlloc. Volem anar a ajudar a construir una Espanya plural i diversa que és la que representa, des del nostre punt de vista, de forma immillorable, Pedro Sánchez. Per això formem part del Govern d’Espanya. Per això volem tenir companys i companyes amb altres institucions de l’Estat, per ajudar a construir aquesta Espanya plural i diversa. Millorable, es clar que sí. En aquest moment, per cert, amb un combat molt de fons d’on s’encamina.

Per això era molt important la decisió que prengués avui, que continués el company, amic i president del Govern d’Espanya al capdavant d’aquest model d’Espanya. I aquí nosaltres volem ajudar-hi i ser presents a Europa, tenir molt present el marc europeu, l’espai públic europeu que és molt rellevant en tots els àmbits de la política. Política monetària, política fiscal, política migratòria, política de seguretat, política energètica, cada vegada més en política sanitària – sort d’anar junts, els europeus, per poder posar en marxa un programa de vacunació que va ser l’autopista de sortida a la pandèmia –.

Doncs ser presents aquí. Sense voler estirar més el braç que la màniga, però ser-hi presents, fent-nos escoltar com havíem fet no fa tant temps, com fan altres regions d’Europa.

Aquest és el nostre plantejament. Un autogovern fort, excel·lent, en una tercera nova etapa de transformació a Catalunya unint i servint als catalans, implicant-nos en aquesta Espanya plural i diversa i sent presents a Europa.

I hem anat fent anuncis i hem anat avançant coses concretes. Per exemple, que el primer que volem fer és una auditoria no per furgar, no per mirar… sinó per fer una foto d’on som i, sobretot, de cap on hem d’anar, què s’ha de fer per millorar els serveis públics.

Catalunya té uns servidors públics excel·lents. No m’ho han d’explicar, ho he vist. Ara han de tenir una direcció, una organització, unes eines per poder fer la feina. Saber on som i què s’ha de fer per millorar, per recuperar.

Ens hem compromès a fer habitatges, a construir habitatges. Calculem que en fan falta a Catalunya 200.000 aproximadament, i s’han de construir en llocs concrets, en ciutats concretes, i per tant volem fer un pacte amb els ajuntaments per decidir on es posen, tenint molt present també la política de mobilitat. No podem fer els habitatges si no hi ha una mobilitat associada que permeti a les persones que hi vagin a viure desplaçar-se al seu lloc de treball, estudi o oci. I volem reformar la Llei d’Urbanisme per reflexionar de nou sobre càrregues i beneficis, amb un pacte també amb el sector privat, per a que es puguin construir aquests habitatges. I sí que estem d’acord amb, puntualment, fer polítiques de control de preus. Però hem de fer els habitatges.

O en matèria de seguretat. Necessitem més mossos, sí. I hem posar números. El que es va acordar a la Junta de Seguretat – acord, sí – 22.000 mossos a l’any 2030. Nosaltres volem anar més enllà: 530 cada any, nets, sense comptar jubilacions.

Hem dit de crear també una unitat especial com han fet molts ajuntaments. Moltes policies locals han creat unitats especials per abordar problemes concrets, com les ocupacions il·legals o xarxes de criminalitats que requereixen actuacions específiques. Anem a fer una Comissaria General de la Dona que tingui una mirada integral. També hem fet propostes en això.

O en matèria d’infraestructures. La B-40 s’ha de fer, el quart cinturó s’ha de fer. No podem donar tantes voltes a les coses.

O la reforma de l’administració, o en matèria d’educació ens hem compromès a desplegar polítiques.

Però avui em vull referir al Tecnocampus, això que deia el David que alguns es pensaven que era fer volar coloms i que avui, ja fa anys, és una realitat fruit de tenir un projecte pensat. Vull referir-me a un altre àmbit que ens demanen molts empresaris.

Avui estava a Pineda amb l’alcalde, i hem fet un dinar de treball amb un conjunt d’empresaris, i a la taula que estava assegut jo hi havia tres empresaris molt ponents, exponent de la potència de Catalunya un de l’àmbit de la música en viu, un altre de l’àmbit del turisme i un altre de l’àmbit dels animals de companyia. D’àmbits molt diferents, dos dels tres de primera generació i l’altre de tercera, generant molta prosperitat. I et diuen: “jo el que vull estabilitat”, i la segona cosa que et diuen es: “volem talent”.

A Catalunya avui, de les professions que s’anomenen STEM, cada any surten a Catalunya unes 28.000 persones formades en aquest àmbit. S’ha de multiplicar per dos. Avui he tingut una conversa amb el ministre Escrivà, que és un molt bon amic meu, i m’ho deia: “he estat a Nova York i allà en els últims anys s’ha doblat el número de gent que surt de les universitats amb aquestes formacions”.

I això hem d’arribar un acord. I em deia l’Alicia, que és la que s’ocupa d’aquestes polítiques, hem de marcar-nos un horitzó i és un compromís que assolim avui i és que, progressivament, arribar a dedicar l’1% del PIB de Catalunya a l’àmbit de les Universitats i de la Recerca. Ara estem més o menys a la meitat d’això. Intentarem fer-ho en un mandat. Però, al menys, sí que hi ha el compromís d’iniciar aquest camí amb persistència, amb acord amb les universitats. Posar recursos a l’àmbit de l’ensenyament superior, de les universitats. Crear talent.

I per aconseguir que hi hagi més vocacions, més estudiants d’aquestes disciplines STEM, s’ha de començar a l’ensenyament primari. Perquè aquí també hi ha un àmbit de treball per a que les noies s’hi dediquin. I es comença per l’ensenyament primari, educant, fomentant les noies que tinguin facultats per ser científiques, per ser enginyeres, per ser tècniques, per estudiar carreres tecnològiques puguin dedicar-s’hi. Per tant, aquí també hi ha un compromís per fer aquesta Catalunya que nosaltres volem.

Aquest és el nostre plantejament, obrir aquesta tercera gran transformació de Catalunya, iniciar aquesta nova etapa, unint i servint els catalans, amb un autogovern excel·lent, compromesos amb la millora d’una Espanya plural i diversa, presents a Europa i amb tot aquest seguit de propostes que hem anat desgranant i que seguirem explicant aquests propers dies.

I per fer-ho el que estem demanant és suport, confiança. Estem adreçant-nos a la ciutadania demanant la confiança dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Amb tot el respecte, donant-nos tot el temps per a que puguin valorar, contrastar, però demanem la vostra confiança.

I li demanem a més no només a aquelles persones que poden tenir un enfoc polític més similar al nostre, que comparteixin una manera de pensar socialdemòcrata i que habitualment ens fan confiança. Aquests per descomptat. Però també ens adrecem a persones que no ho han fet darrerament, o fins i tot a persones que no ho han fet mai. Dic més, que ho han fet a altres formacions polítiques, més a l’esquerra o més a la dreta o més moderada que nosaltres però que veuen que, efectivament, no anem bé o que podem anar molt millor, que hem d’anar molt millor.

Estem en un moment crític. Canvi sistèmic que reparteixen les cartes al món i que no podem tenir dependència energètica d’altres territoris, i que no pot ser que ens falli l’aigua, que també afecta la nostra economia, i que no pot ser que a l’educació ens quedem enrere. I que volen que es facin les coses diferents.

Ens oferim amb la credibilitat que ens podem merèixer, amb la nostra forma de fer política, però amb el nostre convenciment. I diem que aquí, vingui la gent d’on vingui, parli la llengua que parli, pensi el que pensi governarem per tothom.

I per això demanem força. Volem força perquè volem un govern fort que pugui generar estabilitat i que pugui prendre decisions que a vegades no seran senzilles, però que són l’únic camí per avançar. Amb una Catalunya que la veiem amb molta energia, a l’àmbit empresarial, a l’àmbit acadèmic, a l’àmbit cultural, a l’àmbit esportiu, a l’àmbit de la societat civil, es importantíssim la tasca que fa el tercer sector. He anat a Premià i m’he reunit amb companyes i companys que estan a l’àmbit del tercer sector social. És impressionant la feina que fan. Que trobin acompanyament.

Per això volem un govern fort i per això demanem força per governar. I és el que us demano a tots vostès, que ens donin força per governar.

Gràcies per escoltar-nos i endavant.