Hola Sant Martí, Hola Barcelona en aquest segon dia de campanya electoral que guanyarem els socialistes a Catalunya i que guanyarem els socialistes a Barcelona i portarem a Jaume Collboni a l’alcaldia de Barcelona.

Hola Sílvia, moltes gràcies pel teu compromís, moltes gràcies per la teva feina.

David, amic, company, regidor del districte, esports, moltes gràcies també per la teva feina, per aquestes arrels socialistes que has heretat de la teva família dels teus companys i dels teus amics i que amb tanta dignitat representes i portes a la pràctica en la teva feina diària.

Y hola, Patxi. Muchas gracias por estar aquí, por estar siempre. Eres una expresión de serenidad, de solvencia, de valores socialistas que cada día apreciamos en tu desempeño como portavoz de nuestro grupo parlamentario en el Congreso de los Diputados.

Pero, sobre todo, como representante destacado de los socialistas vascos, te lo he dicho en alguna que otra ocasión en público, habéis sido siempre una fuente de inspiración para los socialistas catalanes.

¡Cuánto hemos aprendido los socialistas catalanes, cuánto ha aprendido el PSC del socialismo vasco!

¡Cuánto ha aprendido el PSC de no rendirse jamás, como hicisteis vosotros, en otros tiempos duros y oscuros del país vasco!

¡Cuánto ha aprendido el PSC de mantener con tenacidad los valores!

¡Cuánto ha aprendido el PSC de vosotros, de no ponerse nunca de perfil, de estar siempre dando la cara peleando para mejorar una sociedad!

Muchas gracias por el ejemplo que nos habéis dado, por el ejemplo que nos estáis dando, tú en particular en el Congreso y tus compañeros en el país vasco.

 

Segon día de Campanya.

Cada dia de campanya he estat a Barcelona i contentíssim d’estar a Barcelona, al costat del futur alcalde Jaume Collboni.

Però avui he començat a Sant Feliu de Llobregat, amb la Lourdes. Hi havia una exposició de roses – que també hi ha una aquí a Barcelona – hem passejat, un ambient molt bonic. M’ha agradat que hi havia també parades de diferents opcions polítiques i ens hem pogut saludar amb normalitat. I a la tarda me’n vaig a Amposta, Tortosa i Roquetes i estaré per Terres de l’Ebre fent campanya.

Què és una campanya?

Una campanya és una conversa pública. Alguns confonen, pensen que una campanya és una confrontació política. No, és una conversa pública. És una conversa pública que nosaltres volem tenir amb molt de respecte cap a tothom. El que he vist jo avui a Sant Feliu, tothom explicant les seves idees però respectant-nos els uns als altres.

Que la volem tenir de forma molt educada.

Que la volem tenir de forma molt tranquil·la. Sense neguit. Sense angoixes. Hi ha dies per explicar la feina, s’ha treballat molt els dies abans, els mesos abans per armar un bon projecte, s’ha fet aquí a Barcelona, i amb tranquil·litat. Aquests dies ens hem d’explicar.

La volem també molt propositiva. Jo estic molt content que arreu i sobretot a Barcelona en Jaume cada dia llença propostes. Explica què vol fer. Clar que hi ha un element de balanç de la feina feta, però sobretot hem d’explicar als ciutadans en aquesta conversa pública què volem fer en els propers 4 anys.

Volem també que sigui una campanya amb una conversa molt realista. A Catalunya ja hem tingut massa de plantejaments impossibles de portar a la pràctica que només generen que frustració i desenganys.

Hem de ser realistes amb allò que plantegem als ciutadans, i també ambiciosos. Que Barcelona és sinònim d’ambició, que Barcelona sempre ha sigut ambiciosa, sempre s’ha proposat cites importants.

I ha de ser també una campanya molt clara. El Patxi ho ha explicat d’on venim nosaltres: som de la família socialdemòcrata, tenim uns valors que, efectivament, prenen les seves arrels, endinsen les seves arrels en l’humanisme cristià. I volem, efectivament, que hi hagi justícia social. Que tothom pugui viure i ser feliç en la seva vida quotidiana. Hem de ser clars amb la família política a la que pertanyem i no amagar sigles i no pretendre fer passar bo per vestir rosa.

Aquesta ha de ser la conversa pública que nosaltres volem tenir. I veig que alguns només començar ja es comencen a posar nerviosos. Que alguns, només començar, ja utilitzen un llenguatge que no és l’apropiat. I jo demano, i veig que ho estem fent, que siguem molt curosos amb això i que ens mantinguem en la línia propositiva, de tranquil·litat i de respecte, que és el que la ciutadania demana especialment ara en aquest moment tant delicat, tant complex que estem vivint amb una pandèmia i amb una guerra a les portes d’Europa.

Una campanya que portarà a Miquel Iceta – em sembla que és demà aquí a Barcelona – i també aquesta tarda al Ministre Albares.

Yo os pido a los que estéis con el ministro, a ti, Jaume, que le trasladéis – ha estado en Washington con el presidente del Gobierno y viene esta tarde a Barcelona, para que nos demos cuenta de cómo los ministros trabajan y están al pie del cañón – pues yo os pido que le traslademos a ministro Albares que es un motivo de orgullo tener un presidente del Gobierno que sabe que España puede y debe tener su sitio en la política internacional. Esto es un motivo de orgullo para los socialistas.

Esto ya sabemos que a algunos les molesta. Les molesta que el presidente Sánchez se reúna con el presidente Biden. Estos a los que les molesta son falsos patriotas, porque cuando ellos gobernaban no tuvieron ni de lejos el liderazgo internacional que España merecía. Que Rajoy no supiera hacerlo ni que Feijóo no sepa hacerlo no significa que no sea importante. Digo más, muy importante para nosotros.

Esta visita a Estados Unidos del presidente Sánchez es un paso más en esta gran labor que está haciendo el gobierno de España para que aportemos, des del Gobierno de España, soluciones progresistas que están marcando la agenda de la política Europea. Por ejemplo, en la salida de la pandemia. Por ejemplo, en cómo hay que responder des de una óptica progresista, des de una óptica socialdemócrata, a una invasión, a la imposición de la fuerza en Ucrania por parte de Rusia.

Y esto tiene que ser y es un motivo de orgullo para todos nosotros. Porque esto es lo que hacemos los socialistas. Esto es lo que hacemos los socialdemócratas. Nos implicamos. Nos implicamos siempre y en cada momento. No nos escondemos. Nos implicamos para defender los valores de justicia social que antes nos ha relatado y nos ha explicado Patxi López. Y lo hacemos dentro de nuestras fronteras y lo hacemos fuera de ellas, yendo a donde haya que ir. No miramos nunca, como otros han hecho no hace tanto tiempo, para otro lado. Nunca miramos para otro lado, ni dentro de nuestras fronteras ni fuera de nuestras fronteras.

Y esto es política útil. Es política útil que se juega en este caso fuera de las fronteras de España. Y es política útil que revierte en beneficios y que se traduce en beneficios para todos los ciudadanos. Política útil que se practica fuera de España, fuera de nuestras fronteras y que revierte en todos nosotros.

També com a socialista, com a primer secretari del PSC, vull expressar un motiu d’orgull per a que també sigui protagonista d’aquesta política útil fora de les fronteres d’Espanya un company nostre, Josep Borrell, Alt Representat a la UE. No t’enfadis, David, perquè és militant de Sarrià, però és militant del PSC i militant de Barcelona. I treballa, i es reuneix, i defensa els valors socialistes. I és un motiu d’orgull – és el català, l’espanyol, més important en aquest moment en política internacional. I és del PSC i ens en hem de sentir molt i molt orgullosos.

I aquesta política útil que veiem practicar dins de les fronters d’Espanya per part del govern de Pedro Sánchez i fora de les fronteres d’Espanya també és la que s’hauria de practicar a Catalunya.

Catalunya necessita política útil.

Catalunya necessita posar-se en marxa.

Necessitem posar en marxa Catalunya per generar prosperitat a Catalunya. La primera línia del nostre plantejament polític és la generació de prosperitat. Tornar a fer que es generi prosperitat a casa nostre amb un marc de certesa, endreçant la política catalana, invertint en infraestructures, fent que el país pugui tornar a créixer i generar prosperitat.

I, amb aquesta prosperitat, poder protegir els ciutadans amb una bona sanitat, amb una bona educació, amb unes bones polítiques socials, millorant dia a dia els serveis públics que es presten des de les administracions.

I, d’aquesta manera, recuperar l’autoestima i l’orgull a Catalunya, que portem uns anys que no ens mereixem els catalans. Catalunya era admirada arreu d’Espanya pel que havia fet. Arreu d’Espanya s’admirava Catalunya, arreu d’Europa s’admirava Catalunya, arreu del món s’admirava Catalunya, i ara hem estat notícia per coses d’un altre índole de les que no ens podem sentir orgullosos.

I per posar Catalunya en marxa, per tornar a generar prosperitat per protegir als ciutadans i recuperar l’orgull, necessitem fer 4 coses:

La primera, perdre la por a prendre decisions. Hi ha una paràlisi de govern. S’ha de passar de la passivitat, de la inèrcia, a l’acció. I s’han de prendre decisions, escoltant a tothom, però al final arribant a una conclusió de la conversa i prenent una decisió en moltes matèries – d’inversió, d’acollir noves iniciatives empresarials, de fer infraestructures que tenim aturades algunes d’elles des de fa més de 30 anys. Perdre la por a decidir. Prendre decisions – per això estar un Govern, per decidir – això ho tenim els socialistes molt inculcat en la nostra manera de ser. Venim de la política municipal i governar és prendre decisions, escoltant a tothom però, al final, prenent decisions.

La segona cosa que hem de fer és respectar les nostres institucions d’autogovern. On hem arribat per a que encara no hi hagi la decència d’apartar una senyora com la Laura Borràs condemnada, i ho dic amb tot el respecte personal cap a ella, no li desitjo cap mal a ningú, però condemnada per corrupció i encara està enganxada a la cadira del Parlament de Catalunya. Unes institucions que el president Tarradellas i tota la seva generació van treballar per retornar a Catalunya. I alguns anteposen els seus interessos personals per damunt de tenir la cura de preservar aquestes institucions. I la seva formació política incapaç d’apartarla.

I els que la van votar, Esquerra Republicana, incapaços d’apartar-la.

I els que amb la seva abstenció – alguns que donen moltes lliçons, Ferran, al Parlament de Catalunya – ho van permetre, la CUP, incapaços de fer res.

Catalunya no mereix això. Hem de respectar les nostres institucions d’autogovern. Prou d’això. Apartem-la i fem que les institucions tornin a ser motiu de dignitat per la política. Això és ordenar i endreçar la política catalana.

I la tercera cosa que hem de fer per posar Catalunya en marxa és passar a la cultura de la col·laboració. Hi ha una entrevista a la premsa d’avui, un responsable de Rodalies que no és de la nostra formació política, que diu que alguns han convertit el servei de Rodalies en motiu de confrontació. També en això hem de confrontar? Amb tot hem de confrontar? Hem de generar dinàmiques de col·laboració entre administracions per poder resoldre els problemes i per poder millorar els serveis públics. Hem de passar d’aquesta dinàmica de confrontació en tot, de queixar-nos de tot – només els mandrosos es queixen, els dirigents treballen – a una dinàmica de col·laboració seria i veritable entre administracions. Entre ajuntaments, entre govern de la Generalitat i amb el Govern d’Espanya.

I hem de fer-ho per unir als catalans. No són temps de dividir, són temps d’unir. I alguns segueixen insistint en propostes divisives per la societat catalana quan nosaltres, el que volem, és unir la societat catalana.

Ara, Jaume, el PSC no podrà posar Catalunya en marxa si tu no poses Barcelona en marxa. Per això és tant important, és tombant, són unes eleccions bàsiques, les del 28 de maig. Arreu de Catalunya i a Barcelona. Perquè Catalunya no s’entén sense Barcelona.

Barcelona és el motor que empeny Catalunya.

Barcelona és la capital catalana que empeny el país cap endavant.

Que lidera. Que la porta arreu del món.

I no és pot posar – és impossible – Catalunya en marxa si no es posa Barcelona en marxa. I, efectivament, necessitem que després del llegat dels alcaldes Serra, dels alcaldes Maragall, de l’alcalde Clos, de l’alcalde Hereu, hi hagi l’alcalde socialista Jaume Collboni el 28 de maig. Per això és tant important aquesta elecció.

I posar Barcelona en marxa implica, en primer lloc – i estic enamorat d’aquest missatge que ell llença – ordenar la ciutat. La primera cosa és ordenar la ciutat. Una ciutat ordenada. Neta i segura. Amb l’Albert Batlle i amb tot l’equip que té en Jaume. Ordenar-la, que està desendreçada, que està desordenada com Catalunya.

La segona cosa és, com diu en Jaume, una ciutat d’oportunitats. Si Barcelona és on ve tothom que vol un espai d’oportunitats, de llaurar-se un futur, de poder treballar, de trobar un ajuntament, una administració amable que l’empenyi cap amunt.

I la tercera cosa que diu en Jaume és l’autoestima de ciutat. Aquesta Barcelona que s’alabava quan anaves pel món. Aquesta Barcelona és la que està tornant.

I només hi ha una opció, ja ho estem veient aquests dies. Una única opció per acabar amb aquest desencís. Una única alternativa al desencís i a la decepció d’aquests darrers anys: Jaume Collboni, alcalde de Barcelona. Alcalde socialista de Barcelona.

Els socialistes – acabo ja – no hem fallat mai a Barcelona. El PSC no ha fallat mai. Ni amb Serra alcalde, ni amb Maragall alcalde, ni amb Clos alcalde, ni amb Hereu alcalde, i el PSC no fallarà a Barcelona amb l’alcalde socialista Jaume Collboni el 28 de maig.

I faig una crida a una mobilització general. Màxima. Ho deia el Patxi López: nosaltres no tenim eines que d’altres tenen. Ni empreses, ni diners… tenim la nostra força.

La força i la coherència dels nostres valors.

La força i la coherència de la nostra militància.

La força i la coherència dels nostres simpatitzants.

La força i la coherència dels nostres votants.

A ells els demanem una mobilització general.

Però no només a ells. També a aquelles persones que darrerament no ens han fet confiança, però ens havien fet uns anys enrere. També a elles els hi demanem que ens facin confiança aquest 28 de maig.

I, fins i tot, a aquells que no ens han fet mai confiança perquè trobaven opcions que els queien més bé amb el que ells pensaven en aquell moment. Ara els hi demanem que ens facin confiança. Perquè, insisteixo, només hi ha una alternativa, una única alternativa al desencís, al desengany i a la decepció de Barcelona.

És l’alternativa socialista.

És l’alternativa Jaume Collboni, alcalde socialista de Barcelona.