Bona tarda, companyes i companys,
Bona tarda, Sabadell,
Bona tarda, Vallès Occidental,
Bona tarda, companyes i companys vinguts d’arreu de Catalunya.
Quin orgull escoltar l’alcaldessa de Sabadell, la Marta Farrés. Gràcies, Marta, per la teva energia, per la teva força, per la teva feina.
I quin orgull tornar-te a veure, Jordi, amb aquesta vitalitat, amb aquesta força contagiosa que tens, amb la feina magnífica que estàs fent al Govern d’Espanya, al front d’una responsabilitat molt important per al conjunt d’Espanya, però també per Catalunya.
La indústria, que aquí, a Sabadell, al Vallès Occidental, va trobar un dels bressols del seu naixement. Que va portar prosperitat a Catalunya i Espanya, que va ser innovadora en el seu moment, que va comportar prendre decisions que podien semblar arriscades però que ens va ajudar a guanyar el futur. La indústria que volem tornar a recuperar, amb tota la seva força, a Catalunya.
Gràcies, Jordi, per la teva feina. Ets un orgull pel PSC. Un orgull.
I també vull tenir un record avui, 25 d’abril, per Portugal, per la Revolució dels Clavells que, efectivament, va suposar reguanyar la llibertat del país amic, del país veí.
I també per Ernest Lluch per la llei de sanitat. La conquesta d’un dret, la sanitat, aquesta sanitat universal i gratuïta que ens va ajudar tant ara fa 4 anys per aquestes mateixes dates.
PARA QUÉ SIRVE I POR QUÉ HACEMOS POLÍTICA
Hoy empezamos formalmente la campaña electoral para las elecciones al Parlament de Catalunya del 12 de mayo.
Abrimos una conversación pública con el conjunto de la ciudadanía de Catalunya. La vamos a tener explicándonos, escuchándonos y haciéndolo con respeto y con educación. Y normalmente, cuando iniciamos esta conversación pública que es una campaña electoral, lo hacemos con una llamada a la acción. Y yo hoy quiero empezar de una forma distinta.
Quiero empezar con una llamada a la reflexión. Hacernos todos juntos algunas preguntas. A invitar al conjunto de la sociedad catalana y española a hacerse algunas preguntas.
¿Para qué sirve la política?
¿Por qué hacemos política?
¿Qué perseguimos cuando trabajamos para gobernar Sabadell, Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma, Mataró o todos y cada uno de los pueblos de Catalunya?
¿Qué perseguimos cuando pedimos la confianza, como estamos haciendo a los ciudadanos de Catalunya, para gobernar Catalunya?
¿Qué pretendemos con esto?
¿Por qué hacemos política?
Nosotros hacemos política para mejorar la sociedad. Hacemos política para mejorar la vida de nuestros conciudadanos. Y lo hacemos con un planteamiento, con una visión de lo que hay que hacer, de lo que pensamos que hay que hacer para mejorar la sociedad, la vida de nuestros conciudadanos.
Y sabemos que, en una ciudad, en una sociedad plural y diversa, como afortunadamente es plural y diversa la sociedad catalana, hay visiones distintas, planteamientos distintos. Y nos respetamos. Y estamos dispuestos a escucharnos. Y estamos dispuestos a contrastar los planteamientos, a discutirlos con respeto para que mejoremos todos juntos el mejor camino y encontremos el mejor camino para mejorar la sociedad.
Y sabemos, y queremos que así sea, que en una sociedad plural y diversa y democrática son los ciudadanos los que periódicamente, con su voto, escogen qué planteamiento creen que es el mejor. Qué camino es mejor para mejorar la sociedad. Y por eso nos hemos dotado, todos juntos, de unas instituciones democráticas, de unos procedimientos democráticos, de unas reglas de juego democráticas que configuran un marco de convivencia que todos debemos respetar. Y que asegura este marco de convivencia que el poder, el gobierno, se traspasa, se transfiere con orden, con respeto, de forma pacífica a aquellos que los ciudadanos periódicamente escogen para ejercer.
Por eso mismo, porque concebimos la política como un servicio público para mejorar la vida de nuestros ciudadanos, el poder, el instrumento, el gobierno, es un instrumento de servicio público. No es una finalidad estar en el gobierno. Es un instrumento, un medio para con la finalidad que perseguimos, que no es más que mejorar la viuda de los ciudadanos.
Y la clave para que todo esto funcione, la esencia, el punto fundamental para que todos esto funcione es el respeto.
Es el respeto a las instituciones que nos hemos dado entre todos.
Es el respeto a los procedimientos democráticos que nos hemos dado entre todos.
Y es, sobre todo, el respeto al adversario. Al adversario político.
Y hay momentos, hay momentos especiales que simbolizan, que captan ese respeto al adversario político.
Se producen cuando, después de que los ciudadanos hablen ejerciendo su derecho al voto, reconocemos democráticamente el derecho que tiene aquél que ha conseguido la confianza mayoritaria de los ciudadanos de acuerdo a los procedimientos democráticos para gobernar. Y le llamamos a esa imagen de tantas películas de la noche electoral, de llamar al que ha conseguido la confianza y felicitarle. Esa llamada, ese momento, es muy importante. Es reconocer al adversario. Y reconociendo al adversario es reconocer la pluralidad de la sociedad. Es reconocer la legitimidad de otros planteamientos políticos. Es reconocer lo que han decidido los ciudadanos, la mayoría de los ciudadanos, y también reconocer el derecho a la minoría que tiene que ser respetado.
Ese momento, esa llamada, es también una disposición a trabajar conjuntamente, des del papel que los ciudadanos han asignado a cada uno.
Y es también ese momento un momento de unidad. Reconociendo la pluralidad de la sociedad hacemos un acto de unidad, de unidad reconociendo que hay unas reglas conjuntas que hemos aceptado entre todos, que hay un marco común de convivencia que hemos aceptado entre todos.
Esto une a una sociedad.
Compañeras y compañeros.
Hace ya algunos años que algunos están poniendo todo esto en riesgo, saltándose límites que antes nunca hubiéramos imaginado que alguien se pudiera saltar. No ya que no respeten al adversario. Es que buscan su destrucción sistemática. No ya es que no respeten las instituciones, es que las instrumentalizan algunos. Las ponen a su servicio. Y no estoy hablando de que no tenga que haber controles ni comprobaciones. Claro que los tiene que haber. Pero respetando que las instituciones son de todos y están al servicio de todos.
¿Qué país es este?
¿En qué país nos quieren convertir algunos cuando no somos capaces de reconocer que juntos superamos momentos muy difíciles hace 4 años?
¿Hasta cuándo quieren usar algunos el trabajo digno que hicieron tantos y tantos servidores públicos para sacar un triste y pírrico beneficio político?
¿En qué país nos quieren convertir?
¿Qué patriotismo es este?
¿Qué razón hay para crispar como algunos están crispando la política española, cuando nunca había trabajado tanta gente en España como hoy, cuando nunca se habían reformado tanto los derechos a favor de la mayoría como hoy?
¿Qué razón hay para crispar como estáis crispando?
Todos tenemos derecho a gobernar. Nadie tiene más derecho que otro a gobernar. Escogen los ciudadanos a los gobernantes y los gobernantes se escogen en las urnas. No en los despachos, en las urnas.
Y da igual el voto de un obrero que el voto de una persona con recursos. Que no se olvide.
¿Qué mensaje pretenden algunos lanzar a la sociedad, a las personas jóvenes con talento, con vocación de servicio público, cuando se persigue destruir al adversario político?
¿Qué incentivo le estamos dando a las personas de las generaciones más jóvenes que tienen esa honesta y noble vocación de la política?
Nosotros no somos ni de amenazar ni de vetar ni de bloquear. Verbos que ya llevo demasiadas semanas escuchando en labios de algunos.
Nosotros somos los de resolver, los de proponer, los de colaborar, los de solucionar, los de acordar, los de avanzar, los de progresar.
Solo des de una concepción estrecha, solo des de una concepción antigua, solo des de una concepción miope de la política entendida como la conquista del poder al precio que sea y cueste lo que cueste se pueden comprender ciertas actitudes.
Y vamos nosotros hoy aquí a hacer un llamamiento a la sociedad catalana y también al conjunto de la sociedad española para levantar una resistencia colectiva ante este tipo de política.
Una resistencia colectiva que dice no a la destrucción del adversario, que dice no al insulto y que dice sí a la política noble entendida como un servicio público para mejorar la vida de los ciudadanos.
Y sí. Te decimos, Pedro, que de tu resistencia levantamos hoy, hacemos un llamamiento a levantar una resistencia colectiva.
Y te decimos, Pedro, que estamos contigo.
El PSC está contigo.
TERCERA TRANSFORMACIÓ DE CATALUNYA
El Jordi ho deia molt bé. Són els valors que representa el company Pedro Sánchez i el president del Govern d’Espanya. Són aquests valors els que generen aquests atacs indiscriminats. Doncs bé, companyes i companys.
Des d’aquesta concepció de la política com a servei públic, i feta aquesta reflexió inicial, comencem aquesta conversa pública. Expliquem-nos davant de la societat catalana.
I el nostre plantejament és un plantejament d’obrir a Catalunya una nova etapa. D’obrir la tercera gran transformació que Catalunya necessita d’ençà de la recuperació de la democràcia a casa nostra.
Vam començar als anys 80 i 90 desplegant l’autogovern de Catalunya. El PSC va tenir un paper molt rellevant, fonamental per aquesta primera transformació de Catalunya. Contribuïm a desplegar l’autogovern de Catalunya propiciant el retorn del president Tarradellas, desplegant la immensa potencialitat, la gran riquesa del món municipal. Va tenir un paper també Jordi Pujol, no ho amago.
Va venir la segona transformació de Catalunya, amb els presidents Maragall i Montilla, en l’èmfasi de l’expansió dels drets socials. Metges, mossos i mestres.
La perspectiva del temps posa cada dia que passa més en la seva justa mesura la feina que van fer els governs Maragall i Montilla. Col·laborant per primera vegada amb el món local.
Em deia avui un dels alcaldes rellevants, més rellevants que ha tingut mai el PSC, que recorda una única reunió al palau de la Generalitat amb un conjunt ampli d’alcaldes i alcaldesses i va ser amb el president Maragall.
Dècada perduda després de la presidència dels presidents Maragall i Montilla. 10 anys perduts. 4 presidents: Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès. Dues formacions polítiques governant Catalunya amb diferents combinacions. Presidència d’uns i suport dels altres, formant part del govern, presidència dels altres i suport dels uns i, fins i tot, anant junts a les eleccions.
Alguns ara pretenen que no hi eren. Sí que hi eren. Han estat 10 anys governant, i el balanç, el resultat està molt per sota del que Catalunya mereix. Molt per sota del que la prosperitat que Catalunya té ens permet tenir.
És un balanç negatiu en qualsevol política pública que examinem.
Em deia en Jordi Hereu fa unes setmanes que recorda perfectament com sent alcalde de Barcelona, el 2008, va veure un vaixell portant aigua a la ciutat. I com no pensava que mai més es pogués plantejar la possibilitat de que això tornés a succeir.
10 anys després som allà on érem. Hi ha una sequera i no han fet res per estar preparats per fer-li front. Res.
Fa 10 anys Catalunya tenia un 15% d’energies renovables. 10 anys després tenim un 15%. No s’ha fet res en energia renovable. A la resta d’Espanya s’ha multiplicat per 3, estan per sobre del 40%, i anava per darrera nostre.
L’educació dels nostres fills i les nostres filles, a la cua. De ser primers, a la cua. Les probes PISA, el pitjor resultat que hem tingut mai a Catalunya en les probes PISA.
En infraestructures, cap decisió en cap infraestructura. Quant a costat desencallar un tram de la B-40 amb l’acord dels alcaldes del territori. Un acord unànime dels alcaldes del territori.
En matèria d’habitatge, cap iniciativa. Algun pal a la roda, alguna proposta dels ajuntaments a l’àmbit municipal. Res més que això.
Que no ho faci ningú si jo no ho faig. I tú no fas res.
En matèria de seguretat, anar canviant de comissari dels mossos. Això sí, però els índex, l’enquesta de seguretat de Catalunya mai havia registrat un índex tant alt de persones que senten que han patit un delicte i que tenen un sentiment d’inseguretat.
Sort de la feina que fan les policies locals. Sort del coratge i la decisió de tants i tants alcaldes, Jaume, que heu pres mesures reforçant les vostres plantilles. Enfrontant de cara el problema que hi ha. Reivindicant la seguretat com una política d’esquerres, sense complexes. Núria Parlón, has obert un camí aquí reivindicant las seguretat als carrers i places com una política d’esquerres. Els que no tenen un altre espai que l’espai públic volen que aquest espai públic sigui un espai segur.
En matèria de sanitat, cap reforma. Un balanç molt negatiu, molt per sota del que Catalunya mereix.
I ara obrirem aquesta tercera gran transformació. I aquesta gran transformació s’explica amb dos verbs: unir i servir.
Unir als catalans. Ja sabem que Catalunya és una societat plural i diversa, que hi ha plantejaments diferents, que hi ha gent que parla llengües diferents, que ve de llocs diferents, que té sentiments diferents, que pensa diferent. Però tots ens sentim part d’aquesta pluralitat d’aquest país que és Catalunya. Tenim un pòsit comú, un comú dominador que ens fa sentir part d’un mateix país.
¿Per què no subratllem això?
¿Per què alguns, en moments de canvis tant importants que hi ha al món segueixen posant la banya en subratllar allò que ens separa volguent posar a un a un costat i els altres a l’altre costat?
¿És aquesta la manera d’afrontar les coses en aquest precís moment?
¿El que convé en aquest moment és dividir i dividir, fer plantejaments divisius?
Pensem que no.
El que convé ara és unir als catalans. Subratllar allò que ens fa sentir part d’una comunitat. Ens uneix voler estar preparats contra a sequera.
Ens uneix voler millorar l’educació.
Ens uneix voler transformar la sanitat.
Ens uneix voler actualitzar els nostres infraestructures, aeroports carreteres, transport ferroviari.
Ens uneix voler millorar la nostra seguretat.
Ens uneix voler fer nous habitatges a Catalunya.
Això ens uneix als catalans. Prou de divisions.
I els serveis públics. Servir. Els serveis públics com a primera prioritat del Govern de Catalunya. Serveis públics.
Primer, per generar prosperitat. Aquesta prosperitat de la industria, del turisme, del sector agroalimentari, del sector farmacèutic, del sector dels serveis. Sí, volem una Catalunya amb fàbriques i amb escarxofes del Baix Llobregat.
Volem una Catalunya que tingui tecnologia i préssecs i pomes.
Tot hi cap.
Serveis públics per generar prosperitat i serveis públics per cohesionar socialment i territorialment Catalunya.
Aquests darrers 10 anys ha incrementat la desigualtat a Catalunya.
Tenim prosperitat per corregir i evitar això. Podem fer que aquesta prosperitat que generem sigui més compartida entre totes i tots . I territorialment també. Ha de tenir els mateixos drets un ciutadà de Barcelona i un ciutadà de Batea, un ciutadà de la Vall d’Aràn i un ciutadà de Tarragona. I no està passant i ho hem de dir també al conjunt de ciutadans de Catalunya que senten que han tingut durant 10 anys un govern que no ha estat atent a les seves demandes de generació de prosperitat.
¿Quant ha costat tirar endavant el Fons Nuclear de les Terres de l’Ebre?
Quin patiment fer que la generació de prosperitat que suposa dues centrals nuclears a les Terres de l’Ebre reverteixi a les Terres de l’Ebre. Mare de Déu, semblava que volguéssim arrancar un caixal a algú!
Doncs no!
La prosperitat que es genera en un territori ha de revertir també en aquest territori.
Unir i servir.
UNIR I SERVIR ALS CATALANS
I unirem i servirem des de l’autogovern de Catalunya. Des de les institucions d’autogovern de Catalunya.
I ho farem tornant a fer polítiques públiques excel·lents. Tornaran a venir companys i companys de la resta d’Espanya i de fora d’Espanya a Catalunya a veure com reformem la sanitat, com millorem l’educació, com proporcionem seguretat a les veïnes i veïns. Tornarà a passar el que passava no fa tants anys. Tornarem a ser excel·lents en serveis públics.
I ho farem col·laborant, no confrontant.
Com se solucionen els problemes si no col·laborant?
Col·laborarem al govern d’Espanya, clar que sí, Jordi. Catalunya ha anat bé no quan ha anat no se sap on, sinó quan ha anat a ajudar a solucionar problemes.
Ho vam fer a la transició política a Espanya. Dos dels set pares de la Constitució són catalans. Ministres que han estat fonamentals per assentar el sistema polític espanyol per transformar Espanya han estat catalans: Narcís Serra, a l’exèrcit, i Ernest Lluch, que he mencionat abans, a la sanitat.
No marxem d’enlloc. Anem a ajudar a solucionar les coses.
Col·laboració amb els ajuntaments, amb el món municipal. Un gran pacte amb els ajuntaments. Sense els ajuntaments no es fan polítiques efectives. Al marge d’ajuntaments, no transformarem Catalunya. Els ajuntaments no són una administració al servei de la Generalitat de Catalunya. Són una administració al servei dels ciutadans i ciutadanes dels seus pobles i ciutats i han de tenir no només respecte, sinó que se’ls ha d’escoltar i confeccionar conjuntament polítiques públiques i implementar i executar conjuntament polítiques públiques.
I algunes mesures per tirar endavant aquest plantejament. Perquè nosaltres no volem confrontacions, no volem experiments, volem construir, volem que Catalunya aprofiti el seu autogovern, volem que Catalunya torni a tenir un paper més important a Europa.
MESURES I PROPOSTES
I hem plantejat ja algunes mesures. La primera, una auditoria de serveis públics. Farem una auditoria de serveis públics per saber on som i què cal fer per millorar els serveis públics el més ràpidament possible.
Farem un decret òmnibus. El primer decret del proper Govern de la Generalitat serà un decret òmnibus per lluitar contra la sequera. 3.500 milions d’euros fins al 2030 per tenir, d’una vegada per totes, les infraestructures per lluitar contra la sequera.
Farem una llei per garantir que l’Índex de la Renda de Suficiència, allò que determina les ajudes socials a les persones que les necessitin s’actualitzi d’acord amb el cost de la vida. Durant 10 anys no ha passat. Quina concepció de país que aquells que més necessiten els ajuts no els hagin vist incrementats conforme al cost de la vida durant 10 anys?
Tornarem a potenciar la industria per a que sigui ¼ part del PIB de Catalunya, el 25%.
Farem un pla Renove per ajudar a millorar els habitatges. 1/5 part dels habitatges de Catalunya no tenen cap millora des de fa 50 anys. Són anteriors a 1970. Ajudarem a que tinguin ascensors i que puguin transformar-se i a que siguin més accessibles.
Treballarem per a que un 7% de la prosperitat que es genera a Catalunya, del nostre PIB, es destini a la sanitat. Aquesta política pública de cohesió social, la més rellevant del nostre estat del benestar.
Ens ocuparem dels Mossos d’Esquadra. Cada any crearem 570 places noves de Mossos d’Esquadra descomptant – no farem trampes al solitari, conseller Elena – les persones que es jubilen.
Crearem una comissaria general de la dona per fer front a la xacra de la violència masclista.
I crearem una unitat especial per lluitar contra la criminalitat organitzada en aquells indrets de Catalunya on més convé.
Destinarem el 2% del pressupost de la generalitat a cultura.
Situarem la promoció del català a presidència per a que sigui una política transversal no encaixonada al departament de cultura.
Farem infraestructures, prendrem decisions, alcaldessa. Farem el quart cinturó, també el quart cinturó ferroviari, per connectar amb tren els vallesos.
Equipararem els ajuts progressivament a les famílies monoparentals amb els ajuts a les famílies nombrosos.
Treballarem perquè Catalunya tingui un millor finançament. Ho farem amb lleialtat, anant a les reunions, enraonant i acordant. No ens passarà a nosaltres que després de 10 anys ens preguntin “què han fet vostès per millorar el finançament”?
Què ha fet vostè, senyor Mas?
Què ha fet vostè, senyor Puigdemont?
Què ha fet vostè, senyor Torra?
I què ha fet vostè, senyor Aragonès?
Res de res de res.
Desplegarem l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i crearem un consorci tributari amb el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat per poder recaptar els impostos a Catalunya.
I farem habitatges protegits d’aquí al 2030. 200.000: 50 mil de nova construcció, 150 mil de regeneració. Farem una política de fer nous habitatges d’acord amb un pla de mobilitat per a que els habitatges hi siguin on hi hagi transport públic. Ho farem amb un pacte amb els ajuntaments i farem que la meitat d’aquests habitatges sigui de lloguer i l’altre de propietat.
Transformarem Catalunya.
Iniciarem aquesta tercera gran transformació de Catalunya.
Y mirad, quien aspire a gobernar Catalunya debe de contar necesariamente con todos los demás. Hay que excluir toda exclusión. Debemos dejar de aunar fuerzas para deshacer y empezar a aunar fuerzas para hacer.
A los catalanes no nos define lo que nos diferencia de los demás. Nos define lo que tenemos en común. Esta es, por tanto, la causa común de todos los catalanes y las catalanas.
Si estimeu Catalunya com jo l’estimo,
Si esteu disposats a arremangar-vos per treballar pel benestar dels catalans i les catalanes com jo ho estic, si el que us importa no és ser millor que ningú en concret sinó ser cada dia nosaltres una mica millors, si és així, esteu tots convocats el diumenge dia 12 de maig per impulsar la Catalunya que mereixeu.
Necessitem força per fer-ho possible. Necessitem força per governar.
Endavant!