El territori de Lleida, el Pirineu i l’Aran representa el 40% del territori de tot Catalunya, una dada impactant si es contrasta amb la densitat de població, que és de poc més del 2%. Una població i un territori que, malgrat les seves potencialitats (espais naturals, patrimoni, activitat agroalimentària…) ha estat relegat any rere any, des de fa una dècada, a la penombra. Les terres de Ponent són sovint conegudes per les llargues èpoques de boira quan arriba l’hivern. Gràcies al que havia de ser el Govern dels sí, dels millors, el d’un país millor, aquesta boira s’ha anat escampant en el temps i en l’intent de fer desaparèixer aquest territori.

En la darrera dècada, Lleida ha existit per ser el principal objectiu de retallades i recentralització de serveis, fruit de polítiques conservadores i allunyades d’una realitat que poc els ha importat (excepte a l’hora de salpar vots amb promeses de sac trencat). La realitat és que fins al 2010, amb el Govern de progrés, les inversions a les terres de Lleida pujava fins als 300 milions d’euros. A partir de 2015, ja amb el govern d’Artur Mas, la xifra ha anat davallant fins als 40 o 50 milions, el que suposa que hem perdut fins a 1.250 milions en els darrers cinc anys. De fet, la caiguda de la inversió pública en els últims deu anys ha arribat a superar el 80%. I si ens fixem en el pressupost d’una Conselleria tant imprescindible per l’activitat econòmica de les nostres terres, com és l’Agricultura, veiem com ha acumulat una tisorada consolidada del 40%. Una trajectòria, la d’aquest govern, per no oblidar…

Aquest maltractament territorial, però, ha arribat al seu cim en la gestió del confinament i restriccions imposades a Lleida, el Segrià i la Noguera el passat mes de juliol. Decisions que, sense haver estat encara justificades seriosament, han suposat l’enfonsament literal de bona part de l’economia dels municipis afectats i, per extensió, de la demarcació. Sense una comunicació clara, en contínues contradiccions i aplicant mesures sense escoltar ni informar alcaldes i ciutadania. I ningú, absolutament ningú, ha admès encara cap error.

Junts X Catalunya i Esquerra Republicana portaven ja una dècada sumint-nos en aquesta boira, la mateixa que ha servit sempre d’excusa dels que només miren el melic del país per arribar sempre tard. Lleida vol aixecar cap i cos i dir prou tant fort que faci escampar la boira. Per això, comença camí i feina Lleida Existeix, Plataforma en defensa dels drets de tots els lleidatans i lleidatanes, oberta a tots els ciutadans i ciutadanes. Suma’t a la defensa del territori!