El Dia Internacional de la Dona Rural, instaurat en 15 d’octubre per la ONU des de fa ja 17 anys, posa el focus en aconseguir la igualtat de gènere i apoderar les dones rurals, que representen una quarta part de la població mundial. No parlem només d’una qüestió d’igualtat, és un element de justícia i és un ingredient fonamental en la lluita contra la pobresa extrema, la fam i l’acció climàtica.

A Catalunya, prop d’un milió de dones viuen i treballen a les zones rurals, en un territori que suposa el 85% de la superfície del país. Un entorn marcat per esculls com són un accelerat envelliment, el despoblament, la masculinització i l’escassa presència de dones en els llocs de responsabilitat. Un món que dificulta, cada cop més i especialment per les joves, la continuïtat i les oportunitats per a les dones en aquest territori.

Segons les darrers dades de l’Idescat, el nombre de dones que es dediquen a l’agricultura ha disminuït un 15,6% entre els anys 2021 al 2023. Tot això, parlem de gairebé 8.000 dones que viuen i treballen al camp, i totes i cada una d’elles són exemple de resiliència, d’emprenedoria, de cura i vertebració del territori i la seva gent.

Per fer-ho, per garantir el progrés i continuïtat de la dona al món rural, així com la seva visibilitat, són indispensables serveis de qualitat i proximitat: l’educació, la sanitat, connexions viàries i tecnològiques, la seguretat…en definitiva, l’atenció i cura de tots els aspectes i accés a les eines necessàries per a la viabilitat i desenvolupament de les explotacions agràries i ramaderes. El món rural és clau per fer del nostre un territori i un país millor, i només serà així si es valora i es compta amb totes i cada una d’elles, per acabar amb la triple discriminació que encara pateix la dona rural.