Tinc davant meu un cartell. El cartell d’unes eleccions generals. En el mateix es veu una massa compacte de gent pobre. Gent sense futur, sense esperança. Al centre de la imatge la figura messiànica del líder carismàtic que és la resposta a tots els problemes. Tenim atur, tenim pobresa, tenim inflació, tenim corrupció… sí, sí, però res de tot això és culpa nostra. Nosaltres som uns “cracks”. La culpa és de “l’altre”. “L’altre” és el gran Satan! I qui és “l’altre”? Els immigrants, els “de fora”, les feministes, els homosexuals i… els socialistes. En efecte, l’home de la mirada vidriàtica odia als socialistes i ja anuncia que si guanya les eleccions els “exterminarà”. El gran líder carismàtic es vanta de què acabarà amb tots els partits, derogarà la Constitució i les garanties democràtiques, i farà fora als immigrants “perquè el poble guanyi.” I, efectivament, és el que va passar.
Res és nou a la història, tot torna si oblidem el nostre passat…
Escric aquestes línies encara colpida per les notícies que donen al senyor Trump com a guanyador de les eleccions als USA. Recordo: Donald Trump un senyor condemnat per la justícia dels Estats Units per pagar a una actriu pornogràfica amb la que havia mantingut relacions sexuals pel seu silenci i, a més, fer aquests pagaments sota el concepte de “despeses legals”. Donald Trump, un senyor que està gravat dient, literalment, això: “quan ets una estrella t’ho deixen fer tot (les dones). Pots fer qualsevol cosa. Agafar-les pel c…, pots fer qualsevol cosa.” Bé, aquest senyor que pensa, diu i fa aquestes coses -el que el retrata a la perfecció en termes ètics i morals- és, de facto, el nou president dels Estats Units després d’obtenir més de 70 milions de vots.
I no passa només a Estats Units. A les recents eleccions legislatives franceses les forces democràtiques, progressistes i d’esquerra han hagut de constituir un Nou Front Popular per guanyar les eleccions i derrotar al partit de la senyora Le Pen. A Catalunya mateix, mai hi havia hagut tants diputats i diputades d’extrema dreta al Parlament com ara (Vox i el partit de la senyora Orriols).
Què fem davant d’això? Ens creuem de braços mentre veiem com els ultres fan marxa enrere al rellotge de la història? Això mai! Des de la Joventut Socialista creiem que, en aquests moments, és més necessari que mai defensar els valors del socialisme democràtic davant l’onada reaccionària. Defensar la sanitat i l’educació públiques, les societats pluralistes, la llibertat de premsa i la informació veraç, el respecte entre diferents, l’Estat del Benestar, les polítiques feministes, etc. Vull fer molt clara: aquest compromís potser avui és més important que ara, no sé, fa 10 o 20 anys. Vull ser molt clara: això ens interpel.la a tots a totes: als i les socialistes, als partits progressistes i d’esquerres, a les forces democràtiques i al comú dels mortals en el seu dia a dia quotidià. Quins valors volem? Optem per l’odi o per l’esperança? Aquesta és la qüestió.
Per cert, l’individu que surt al mig del cartell és Adolf Hitler i les eleccions són les d’Alemanya el 1930. En aquelles eleccions els nazis es van catapultar fins a la segona posició, només per darrera dels socialistes. Dos anys després ja van guanyar directament les eleccions amb més de 13 milions de vots. Un any més tard Hitler era el canceller d’Alemanys i 12 anys després el país estava en runes, milions de jueus, socialistes, comunistes, gais, opositors polítics, etc. havien estat assassinats en camps d’extermini, i 52 milions d’éssers humans havien mort a la Segona Guerra Mundial.
Molta gent no ho sap però Hitler no era alemany, era austríac de naixement. Doncs bé, l’extrema dreta acaba de guanyar les eleccions a Àustria amb el 30% dels vots. El líder del partit, en una entrevista electoral, feia mans i mànigues per evitar condemnar sense excuses al nazisme i al mateix Hitler. Finalment, es va referir el·lípticament a ell com “una persona que ha deixat, objectivament, la seva petjada a la història”. Clar, clar, també Franco ha deixat “objectivament” la seva petjada; la seva petjada assassina.
Situada en una disjuntiva molt més terrible que la nostra Aurora Picornell no va dubtar. I va ser brutalment assassinada per defensar els drets de les dones i dels treballadors. Però avui dia el seu compromís, la seva integritat, i el seu valor és una font d’inspiració per totes aquelles de nosaltres que, com ella, volem un món més just on l’esperança s’hagi imposat a l’odi.
Lucia Orden
Secretaria de Feminisme de la JSC de les Comarques Tarragonines