MicroMega és una revista italiana de cultura, política, ciència i filosofia fundada, el 1986, per Giorgio Ruffolo i Paolo Flores d’Arcais. Va esdevenir una de les referències fonamentals del pensament progressista d’Itàlia. Flores d’Arcais en va ser codirector fins al 2024, moment en què va passar el testimoni a Cinzia Sciuto. “Il Contrappunto” és la columna on la direcció de la revista expressa les seves posicions. Al final del post hi trobareu l’enllaç a la columna original en italià.
Un cop exposada la ironia d’una ordre executiva del president dels EUA per abordar el “greu i urgent problema” de la “ideologia de gènere”, Cinzia Sciuto fa peu en la posició de MicroMega sobre el tema: la defensa dels drets individuals de les persones trans no és cap base per qüestionar la realitat biològica dels dos sexes.
Sciuto explica els riscos que comporta contraposar l’existència d’un “espectre de sexes” a la realitat binària d’aquests. El primer d’ells, generar confusió en els i les adolescents a propòsit de la (falsa?) possibilitat de canviar el sexe biològic a partir de tractaments hormonals o cirurgia. També es basa en l’exemple de l’eliminació de les categories “femení” i “masculí” en les competicions esportives. Una possibilitat que, lluny d’esdevenir un factor d’igualtat, comporta justament el contrari: llevat de rares excepcions, la variable biològica “sexe” es manifesta en capacitats físiques diferents en funció dels cromosomes.
La directora de MicroMega rebutja l’ús del nom/concepte terf com a forma d’acusació infamant emprada contra les persones que discuteixen les derivades conceptuals, socials i/o polítiques de la negació de la binarietat dels sexes biològics. Assenyala que és precisament aquesta radicalitat sense fonament dels defensors de “l’espectre de sexes” la que està servint d’argument a les forces conservadores per “sortir en defensa de les dones” de forma falsària. Com ha estat el cas de la recent ordre executiva del president dels EUA.
El risc principal de tot plegat és que la vertadera lluita (contra la concepció misògina i patriarcal de la societat que defensen la dreta i tots els fonamentalismes religiosos) quedi tapada per un “combat ideològic” basat en premisses falses.
Cinzia Sciuto tanca la seva columna recordant que els atacs d’uns i d’altres per mantenir posicions racionals i realistes en el debat de les identitats sexuals, els drets i la realitat dels dos sexes biològics no farà que ni ella ni la revista que dirigeix canviïn la seva posició.
C.V.M.
Cinzia Sciuto (1981-Itàlia), periodista i filòsofa. Doctorada per la Universitat de La Sapienza. Viu des de fa anys entre Roma i Frankfurt. Col·labora amb la revista MicroMega des de fa més d’una dècada i va esdevenir-ne codirectora el 2022 per acabar assolint la direcció en solitari a partir del 2024. Els temes principals de les seves obres tracten sobre drets civils, secularisme i feminisme. Entre les nombroses publicacions que l’acrediten destaquen: La Tierra es redonda. Kant, Kelsen y la perspectiva cosmopolita, Mimesi Ed. Milano 2015 i Las trampas del multicultiralismo. Secularismo y derechos humanos en una Sociedad diversa Rotpunkverlag, Zúrich 2020. Publicats respectivament en italià i en alemany. Des del 2023 forma part del consell assessor de la Fundació Giordano Bruno.