- Què creu que defineix substantivament el socialisme democràtic? Quins creu que són els seus valors i propostes essencials?
- Com entén la relació entre marxisme i socialisme? Quina lectura fa de la història del socialisme?
- Quina pensa que ha estat i quina hauria de ser la vinculació entre pensament i praxi política en el socialisme?
- Quins són, segons el seu criteri, els reptes del nostre món actual en els que el pensament socialista necessita centrar els seus esforços de reflexió i/o actualitzar els seus postulats (desigualtats, medi ambient, migracions, digitalització, ciència, globalització, representació social i política, d’altres)?
- Considera la forma partit com l’entorn adequat per mantenir, desenvolupar i difondre el pensament socialista? És possible o necessari el pensament de partit? I la figura de l’intel·lectual orgànic?
Isidre Molas (Barcelona, 1940), llicenciat en Dret a l’any 1963, va ser catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, primer director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (1988 – 2000) i president de la Fundació Rafael Campalans en dues etapes, entre 1988 i 2000, i des de 2005 fins a febrer de 2012. Militant socialista des de la clandestinitat, va ser un dels fundadors del Front Obrer de Catalunya l’any 1961. El seu compromís polític li va comportar ser jutjat i empresonat entre 1962 i 1963, període que va plasmar a l’obra El meu temps de presó, 1962-1963. Trencadís de records. (Edicions 62, 2010). Diputat i vicepresident del Parlament de Catalunya (1980-1988), senador socialista (2000 – 2011) i vicepresident del Senat entre el 2008 i el 2011. President del Partit dels Socialistes de Catalunya (2008-2011). D’entre les seves obres cal destacar: Les arrels teòriques de les esquerres catalanes (Edicions 62 2001), El meu temps de presó, 1962-1963. Trencadis de records (Edicions 62 2011) i Quan tot ens semblava possible (Eumo Editorial 2021).