Neiman defensa que quan l’esquerra deixa de representar i reivindicar els valors de la il·lustració, torna la tribalització en lloc del progrés, retrocedeix la universalització de valors en benefici de l’individualisme, i creixen els atacs a la ciència i la raó en creure que són un instrument de dominació en lloc d’eines alliberadores.
Al seu llibre Izquierda no es woke l’autora, més que intentar definir què és “woke”, se centra a concretar què és ser d’esquerres avui dia (atesa la confusió actual ideològica) i la importància de defensar els valors de la Il·lustració.
L’esquerra il·lustrada defensa la universalització dels valors, la ciència i la raó com a eines alliberadores, etc., però actualment aquesta esquerra està sumida en la desesperança: té clar què vol aconseguir, però no té esperança d’arribar a implementar-ho. I aquest sentiment s’ha traslladat al públic i als mitjans: es considera naïf parlar d’esperança en la lluita pel progrés i per la justícia social universal.
D’altra banda, aquesta esquerra es troba atacada per diversos corrents crítics amb la Il·lustració. A més d’Adorno, Horkheimer, Foucault, té actualment molt de pes la crítica de la teoria postcolonial. Una conseqüència de l’anticolonialisme i l’Holocaust és que han posat la víctima al centre: hem passat d’identificar-nos amb “l’heroi” com el subjecte de la història, a identificar-nos amb la víctima. És positiu, perquè era injust invisibilitzar-les, però ara s’ha desequilibrat la balança i el victimisme, segons Neiman, s’ha convertit en una font d’autoritat. Les víctimes reclamen reparació per la seva situació, i això és just, però actualment s’ha creat una “identitat víctima” que intenta emmordassar els que no són d’aquest col·lectiu-identitat. Un exemple és la crítica que des de la teoria postcolonial es fa als valors de la Il·lustració per eurocèntrica, deslegitimant així els seus valors i reivindicant l’essencialització dels col·lectius.
Fa dècades, essencialitzar les persones (“Les dones són així”, “els negres són d’aquesta manera”) era reaccionari. Ara es fomenta des de certa esquerra com quelcom emancipador i autoidentificador. Aquest és un dels fonaments del fenòmen woke. La gent equipara “allò woke” a “política de les identitats” (l’autora l’anomena “tribalisme”), però segons Neiman el més preocupant és el seu atac continu als valors de la Il·lustració: pèrdua d’universalització dels valors fomentant l’individualisme identitari”, tribalització en lloc de progrés, atac a la ciència i la raó per ser definits com a instruments de dominació en comptes d’eines liberalitzadores, etc.
Allò woke es construeix sobre una base d’emocions molt d’esquerres: estar al costat de la gent oprimida, corregint els abusos del passat. El problema és que les emocions estan completament separades de la raó, i s’està fent servir per desorientar l’esquerra i per legitimar idees molt reaccionàries.
Un altre vessant d'”allò woke” és la censura al debat d’idees. És preocupant la manca de llibertat d’expressió, però a l’autora li preocupa sobretot el plantejament erroni dels debats. Un exemple és l’anàlisi sobre l’actuació del govern d’Israel: qualsevol intent de reflexió objectiva és titllat d’antisemita, i com que els partits i els mitjans de comunicació no volen ser etiquetats així, s’autocensura el debat objectiu i es dona suport al govern d’Israel.
La meva conclusió és que aquesta entrevista ens serveix per analitzar els valors que com a partit estem defensant actualment i reflexionar sobre si estem permetent censurar certes anàlisis rigoroses i necessàries per por a l’etiqueta “fòbia”.
R.Q.B.
Susan Neiman (Atlanta – EUA, 1955) és una filòsofa moral, comentarista cultural i assagista nord-americana. Ha escrit extensament sobre la unió entre la filosofia moral de la Il·lustració, la metafísica i la política, tant per a audiències acadèmiques com per al públic en general. Actualment viu a Alemanya, on és directora del Fòrum Einstein a Potsdam.
Ricardo Dudda (Madrid, 1992) es periodista y miembro de la redacción de Letras Libres. Es autor de La verdad de la tribu. La corrección política y sus enemigos (2019). Con Mi padre alemán (Libros del Asteroide, 2023) ha resultado finalista del II Premio de No Ficción Libros del Asteroide.
Entrevista a la filòsofa Susan Neiman, per Ricardo Dudda (Revista Ethic, 11-04-2024)