Europa és un espai geogràfic, polític, cultural, social i econòmic, que s’ha anat construint al llarg del temps, però també és un espai personal i emocional que ha marcat les vivències de Timothy Garton Ash i, adoptant aquest punt de vista de l’experiència personal, el llibre fa un recorregut per la història d’Europa des del final de la Segona Guerra Mundial fins a les crisis successives que han marcat les primeres dècades del segle XXI.
Timothy Garton Ash és un dels intel·lectuals britànics més respectats i llegits per les elits dirigents del continent europeu (i també de la resta del món). Els seus llibres sobre la història contemporània d’Europa i, més àmpliament, sobre el món occidental tenen influència sobre les personalitats i els organismes que defineixen les línies polítiques que han de marcar el futur dels estats i de les institucions internacionals. Un dels temes centrals dels seus estudis és Europa i la construcció de la unitat europea des de la Segona Guerra Mundial. Aquest interès té uns orígens familiars perquè el seu pare va desembarcar a Normandia i va participar en la derrota del nazisme i l’alliberament d’Europa. Els vincles que el seu pare (un britànic conservador i nostàlgic de l’imperi) va establir amb el continent li van permetre des de molt jove viatjar a França i posteriorment a altres països europeus, fins que finalment va realitzar els seus estudis de postgrau a Alemanya, concretament a Berlín, amb la peculiaritat molt excepcional d’aquella època que va estudiar en una universitat de Berlín occidental i una altra de Berlín oriental. Això li va permetre conèixer en primera persona les dues realitats de la guerra freda i les diferències entre les democràcies occidentals capitalistes i les democràcies populars comunistes, amb la manca de llibertats personals i col·lectives. De fet, ell mateix va ser objecte de vigilància per part de la Stasi com a sospitós de ser un espia britànic.
Aquestes experiències el van impulsar a participar activament en l’establiment de ponts de diàleg i col·laboració entre Oest i Est per tal de facilitar la democratització de l’Europa oriental i l’extensió dels drets humans i les llibertats individuals cap a aquesta part del continent, al mateix temps que defensava un aprofundiment de la unitat europea dins del marc de les encarnacions diferents del que actualment és la Unió Europea. En aquest sentit, va ser molt contrari a la sortida de la Gran Bretanya de la Unió, malgrat que entén i intenta explicar les raons que van tenir molts britànics, sobretot de la generació del seu pare i la immediatament posterior, per voler una sortida d’Europa.
L’autor ha estat present i ha participat en pràcticament tots els grans esdeveniments de la història europea de les darreres dècades, i a l’anàlisi d’aquesta època ha dedicat la major part dels seus llibres, però aquí ens ofereix una imatge menys acadèmica i més a “peu de carrer”, que s’articula mitjançant la transcripció de converses, a vegades intranscendents, però que donen la clau més profunda dels processos històrics de fons; o explica les impressions que va tenir en visitar un lloc o observar uns actes, que li permeten reflexionar sobre les causes i les conseqüències entre la població de les grans fites. Sense oblidar les confessions i les reflexions de personalitats importants, que expliquen o puntualitzen les seves manifestacions públiques.
Es tracta d’una història personal d’Europa d’un europeu convençut i militant que ha viscut intensament la construcció de l’Europa actual.
Una visió molt personal, però al mateix temps molt informativa i enriquidora per part d’una persona que ha viatjat per tot el continent, que coneix gran part de les personalitat que han marcat la història europea dels darrers 70 anys i que ha participat o ha estat present en moments cabdals del llarg procés de democratització i unificació d’Europa. Però al mateix temps també aporta les opinions, les sensacions i els sentiments dels europeus i de les europees que formen la majoria silenciosa de la història, des dels alemanys d’un petit poble que recorden l’arribada de les tropes angleses (de les quals formava part el pare de l’autor) després del desembarcament de Normandia, fins als ucraïnesos que van haver de fugir de la demencial invasió russa desfermada per Putin, passant pels dissidents de l’Alemanya oriental i també dels ciutadans dels estats comunistes que es trobaven còmodes amb el sistema polític imperant. En definitiva, no es tracta d’una història d’Europa de tipus acadèmic, sinó d’una visió de la mateixa des del punt de vista personal d’un europeista convençut i militant, que serveix per conèixer una mica millor el que Miguel de Unamuno denominava la “intrahistòria”. Aquesta visió fragmentària i impressionista no es queda en l’anècdota personal, a vegades divertida, amb freqüència dramàtica, sinó que permet que el lector capti alguns elements de fons que expliquen situacions de gran actualitat, com l’extensió dels populismes de dretes i d’esquerres, la desafecció i desil·lusió en part de la ciutadania dels antics països de l’Est amb la democràcia occidental, o l’euroescepticisme que ha portat al Brexit, però que també afecta una part dels ciutadans dels països fundadors de la Unió Europea. Aquest llibre no és una història d’Europa, però amb la seva lectura s’entén millor la història del continent des de la darrera guerra mundial fins a l’actualitat.
Les referències bibliogràfiques figuren en notes que s’agrupen al final del llibre i no són nombroses. Com que no és un llibre acadèmic, les notes són poques i no són necessàries per seguir l’explicació de l’autor. El llibre es tanca amb un índex onomàstic i toponímic que facilita la cerca d’informació específica. No té una bibliografia, que s’hauria de trobar en altres obres de l’autor de caràcter més acadèmic i erudit.
F.G.L.
Timothy Garton Ash: nascut a Londres l’any 1955 és un historiador i periodista britànic, que es descriu com un “liberal internacionalista”. Es va formar en història contemporània a l’Exeter College de la Universitat d’Oxford, abans de començar els seus estudis de postgrau al Saint Anthony College de la mateixa universitat i a la Universitat Lliure de Berlín occidental i la Universitat Humboldt de Berlín oriental, on va estar sota vigilància de l’Stasi, la policia política de l’antiga República Democràtica Alemanya. També ha exercit d’editor i columnista en diversos mitjans britànics com The Spectator, The Independent i The Guardian, i és col·laborador habitual de The New York Review of Books. Actualment és professor d’Estudis Europeus a la Universitat d’Oxford i a la Hoover Institution de la Universitat de Stanford. Des de la seva època d’estudiant a l’Alemanya oriental és un gran defensor dels drets humans, de la llibertat d’expressió i de la democràcia liberal, que per ell encarna la Unió Europea. L’any 2017 va rebre el premi Carlemany i segons la revista Time de 2005 és una de les 100 persones més influents: “els llibres d’història passen la seva vida als prestatges. Però el tipus d’història que escriu Garton Ash és més probable que estigui a sobre de les taules dels que prenen les decisions a tot el món”. Entre les seves obres més recents destaquen: Libertad de palabra: diez principios para un mundo conectado, El Expediente: una historia personal i Mundo Libre: Europa y Estados Unidos ante la crisis de occidente.
Entrevista a La Vanguardia (15/11/2023)
Entrevista a El País (21/11/2023)