Francina Armengol és la Presidenta del Congrés dels Diputats i de les Corts Generals en una de les legislatures més intenses de totes les que hem tingut d’ençà de la tornada de la democràcia a Espanya i després de les celebrades l’any 1977. De ben segur hi té a veure el clima polític en general de confrontació política que s’ha traslladat a l’hemicicle i jo crec que és de justícia que posem en valor i li agraïm a la Presidenta del Congrés la tasca que està duent a terme.

No em refereixo, encara que ho admiro molt, a la immensa paciència que posa cada dia en el Ple i, m’imagino, també en la relació que ha de tenir cada dia amb els portaveus dels diferents grups parlamentaris perquè, vist l’estil i les maneres que exhibeixen algun d’ells, ha de ser francament difícil. Em refereixo més bé a la dignitat que li dona en l’exercici del seu càrrec a la institució malgrat els entrebancs i falta de col·laboració.

El Congrés dels Diputats és la màxima representació dels ciutadans i ciutadanes i aquells i aquelles que ens representen al conjunt de la ciutadania tenen l’obligació de fer-ho amb el màxim de respecte entre ells i amb els que els hi hem encomanat la nostra representació. Perquè un parlament vol dir el lloc de la paraula, i l’exercici de la paraula és parlar però també es escoltar.

Parlar i escoltar és una obligació, igual que és una obligació fer-ho amb respecte i aquí és quan els qui ho veiem des de fora trobem a faltar aquest respecte.

Manca de respecte a la ciutadania, que veiem cada dia com allò que ha de ser el temple de la paraula alguns ho volen convertir en el lloc de trobada de la xabacaneria. Respecte al Congrés i respecte a la Presidenta que encarna la màxima representació de la Institució. No ens mereixem que amb aquestes actituds es vagi incrementant la sensació de que la política no és útil per als ciutadans i es fomenti, d’aquesta manera, una desafecció que es fa palesa cada cop més en totes les enquestes que es puguin consultar.

Podria posar noms i cognoms d’aquells i aquelles que practiquen aquest tipus de política però no vull fer una referència partidista. El que vull és posar en valor que tot això ho fan abusant de les eines que tenen a la seva disposició per a fer bona política i les dediquen, malauradament, a tot el contrari. És insuportable veure la manera que tenen des de l’oposició d’adreçar-se a la Presidenta quan dirigeix els Plens, han de recordar que és la seva Presidenta, els hi agradi o no, i ho han de respectar.

Conec la Francina Armengol i he pogut veure quina ha estat la seva manera de fer política al llarg dels anys i sé que és una persona profundament compromesa amb l’exercici d’una política respectuosa amb els encàrrecs que els ciutadans i ciutadanes fem als nostres representants. Estic segura que som majoria els que volem uns representants compromesos i ferms defensors de les seves idees, però si us plau amb respecte i amb educació.

Aprofitem que tenim una gran Presidenta del Congrés, i els diria als que semblen dedicats a fer-li la vida difícil que parin, observin i pensin i veuran que els/ens convé més fer-li cas, respectar-la i aprendre d’ella. Els animo a que ho intentin i igual algun dia m’ho agraeixen.