Molt bon dia i moltes gràcies, en primer lloc, a totes i a tots per la vostra assistència en aquesta segona jornada que organitzem des del Partit dels Socialistes de Catalunya en aquest camí cap al XV Congrés del Partit.
Una benvinguda especial als alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores que ens acompanyeu avui.
A la Sílvia Paneque, per tot, per acollir-nos a la teva ciutat, la magnífica ciutat de Girona.
En el Raúl Moreno per haver organitzat també aquesta jornada.
I en els ponents que hem tingut avui, ponents d’excepció. La Carme Trilla, amb qui he tingut ocasió de compartir un esmorzar de treball, l’Almudena González i el Xavier Oriol.
També als organitzadors d’aquesta jornada. Diputats i diputades que han participat, al Carles Martí, al secretari d’organització del partit.
També un agraïment a les persones que ens acullen, els responsables que ens acullen en aquest equipament, de l’antic Hospital de Santa Caterina, que ens acull avui aquí en aquest auditori Josep Irla per fer aquesta segona parada en aquest camí cap al XV Congrés del PSC.
JORNADES PRECONGRESSUALS
Vam començar a Tarragona la setmana passada parlant d’energia, avui aquí, a Girona, parlant de justícia social, i continuarem cada cap de setmana fins a meitat de març doncs a Lleida, per parlar d’aigua; a Tortosa, per parlar d’equilibri territorial; a Manresa, per debatre sobre el paper dels ajuntaments, per posar de relleu el paper dels ajuntaments a la Catalunya que nosaltres volem; a Sabadell, per parlar de prosperitat i d’indústria; i a Barcelona, on acabarem fent el nostre Congrés.
Són unes jornades de reflexió, de parar i pensar. De deixar de córrer, caminar i pensar. D’escoltar-nos. Són unes jornades de debat, d’escoltar, de contrastar diferents punts de vista dins de la nostra organització però també fora, nodrint-nos de veus, d’opinions expertes de persones que han treballat en determinats àmbits sobre els que volem conèixer més i aprofundir més les nostres propostes.
I fer unes jornades que tenen un resultat final, que és una proposta de resolució, un conjunt de mesures, un conjunt de propostes que sotmetrem a debat en la nostra gran assemblea de discussió que és el XV Congrés per oferir-les al conjunt de Catalunya.
A més ens dona l’oportunitat de seguir aprofundir en aquest coneixement, en aquest “trepitjar Catalunya”, en aquest moure’ns per la Catalunya sencera. A vegades ens quedem molt tancats en el nostre àmbit territorial. Avui a Girona he pogut també descobrir moltes coses en aquest esmorzar de treball que hem fet amb la Sílvia, amb la Carme Trilla i amb el Raúl Moreno. Hem pogut, a més, saludar als organitzadors d’aquesta cursa solidària contra el càncer, una iniciativa ben bonica des del punt de vista social.
I llavors visitant el Monestir de Sant Daniel, que no el coneixia, Sílvia – teniu cops amagats aquí, a Girona – i veure com la Fundació Ramón Noguera, que porta 60 anys de feina a les esquenes, amb un acord que ha fet amb el Monestir de Sant Daniel, un monestir de benedictines, doncs ha fet 75 habitatges per discapacitats. M’he compromès que seguirem recolzant aquesta iniciativa amb algun cop de mà que encara necessiten per poder concloure una molt bona obra social. I he pogut visitar el Monestir.
La setmana passada també vaig veure, visitant el Port de Tarragona, iniciatives molt punteres en l’àmbit de la indústria i el turisme, de la generació de prosperitat.
I cada vegada que trepitges país – Tarragona, Girona – veus un país, una Catalunya, amb idees, amb projectes. Una Fundació que té una idea, arriba a un acord amb un monestir i tiren endavant un projecte. Gent que té una idea per ampliar el port, per millorar un polígon industrial, per fer energia renovable… veus idees, veus projectes, veus empenta.
El mateix propietari del lloc en el que hem anar a esmorzar es definia a si mateix com un emprenedor. “Vaig néixer emprenedor i moriré emprenedor” ha dit. Ha començat un negoci aquí, ha començat un negoci allà, col·labora amb la cursa… Gent amb empenta, amb idees, amb projectes, amb valors, que no volen deixar a ningú endarrere, que volen tirar el país endavant.
Llavors veus com estan les coses a Catalunya, veus com no estem preparats per afrontar la sequera, veus com en educació estem a la cua, veus com en energies renovables en els últims anys s’ha fet zero i la resta d’Espanya s’ha multiplicat per dos, veus com les infraestructures estan al llindar de la seva capacitat i et preguntes: què passa? Com és que un país amb aquesta empenta, amb aquests projectes, amb aquests valors, amb gent tant decidida, com és que les coses estiguin com estan a Catalunya? Com és que hem perdut el temps durant 10 anys?
QUÈ HA FALLAT A CATALUNYA?
Què ha passat? Què ha fallat per a que haguem arribat aquí? Què ha fallat per a que estiguem tant malament en matèria d’educació, en matèria d’energies renovables? O potser hem estirat més el braç que la màniga, per dir-ho d’una manera? Què ha fallat?
Doncs el que ha fallat ha estat el Govern. Miri dit, els Governs. Ha fallat el Govern del senyor Mas. Ha fallat – ho vull dir amb totes les paraules – el Govern de Carles Puigdemont. Sí, ha fallat el Govern de Quim Torra. I està fallant el Govern de Pere Aragonès. No han estat a l’alçada d’aquest país. El país té energia, el país té empenta, però hem estat 10 anys amb projectes equivocats, malgastant les energies del país en coses que no importaven. I el resultat ara ens desperta amb una sacsejada que no et deixa indiferent.
No estem preparats per la sequera, a la cua en educació, a la cua en energies renovables i amb les infraestructures que estan col·lapsades. Això sí, no prenem decisions no fos que algú es molestés.
Per això nosaltres defensem i seguirem defensant girar full, passar pàgina, enterrar aquests deu anys perduts a Catalunya. I per això volem ser generosos. Hem estat generosos i seguirem estan generosos – que ningú s’equivoqui, la generositat no és ingenuïtat. Sabem amb qui tractem, sabem qui són i ens coneixem tots a Catalunya. Però, per sobre de tots, els catalans i les catalanes. Per això volem ser generosos.
Per això hem defensat uns indults. Per això hem modificat un Codi Penal. Per això defensem ara una Llei d’Amnistia. Per girar full, per ser generosos, per demostrar la fortalesa d’una democràcia espanyola que es clar que és perfectible, com tota democràcia, però que és una democràcia sòlida, assentada i forta.
I per això no entenem que aquesta setmana que acabem Junts per Catalunya hagi fallat al conjunt de Catalunya bloquejant – ja ho deien, “venim a bloquejar” – una mesura que creiem una mesura, una llei per la normalització social, institucional i política de Catalunya – el millor resum de la Llei és el seu títol – doncs ho hagin bloquejat.
Nosaltres seguirem insistint en girar full, en ser generosos, per poder centrar les energies de les institucions de Catalunya, començant per la Generalitat, en les coses de cada dia, en les coses de menjar. Per exemple, en combatre la sequera.
SEQUERA A CATALUNYA
I per cert, un comentari breu sobre la sequera. Nosaltres hem demanat des del primer dia i hem ofert col·laboració. Col·laboració de les institucions del Govern de Catalunya amb els ajuntaments, el Govern d’Espanya – vull agrair al president del Govern d’Espanya i vull agrair a la vicepresidenta Teresa Ribera, ministra de Medi Ambient, la seva col·laboració en aquest tema. Mira que hem sentit coses. Si tirem d’hemeroteca, hem vist manifestacions de representants de la Generalitat de Catalunya… col·laboració, estendre la mà, ajudar. I vull agrair les mesures que han sortit ja en alguns mitjans de comunicació i que demà molt probablement es rubricaran en una reunió que hi haurà entre la vicepresidenta Teresa Ribera i el Conseller Mascort per poder contribuir, ajudar.
L’Espanya generosa. L’Espanya cohesionada territorialment. I vull agrair al president de la Comunitat Valenciana, que no és de la meva formació política. A més estem a les antípodes en moltes coses. Però, en aquest cas, vull agrair-li que hagi dit: “aquí estem per ajudar” i que hagi fet unes declaracions també d’estendre la mà.
Doncs aquest és el camí, això és política útil. Això és tenir una mínima alçada. Col·laboració del Govern d’Espanya amb la Generalitat, que agraeixo, i de la Generalitat amb els ajuntaments. Prou multes i col·laborar amb els ajuntaments. Imaginin que el Govern d ‘Espanya anés a multar a la Generalitat, que podria, perquè no ha fet els deures. Es tracta d’ajudar i de tirar endavant.
Col·laboració també amb les empreses i col·laboració amb els ciutadans per poder-nos-en sortir d’aquesta situació. Que ja sabem que és la pitjor sequera en molt de temps, ja sabem que hi ha canvi climàtic, però també sabem que aquí s’haguessin pogut fer les coses d’un altre manera.
I ofereixo també la col·laboració del grup parlamentari socialistes i units per avançar. Aprovarem qualsevol modificació pressupostaria que impliqui lluitar contra la sequera. Hem ajudat i ajudarem en tot el que convingui per superar i fer front la sequera.
Ara, demano també dues coses. Demano al senyor Aragonès i al seu Govern informació clara. Hem rebut comentaris de molts ciutadans i moltes institucions de “què vol dir que hem de fer…” ha d’haver una línia d’informació clara des del Govern de la Generalitat als ajuntaments i a les diferents institucions del país i ciutadans que tenen dubtes.
I demano també celeritat en l’execució d’inversions. Si es demanen esforços als ciutadans, s’han de també fer esforços proporcionals des del Govern de Catalunya posant al màxim ritme per poder executar les obres.
JUSTÍCIA SOCIAL A CATALUNYA
Deia, com és que hem arribat aquí? Perquè no han estat pel que havien d’estar. I la segona pregunta que ens podem fer, veient aquesta Catalunya que trepitgem i veient com estan les institucions, què hem de fer? Bueno, el que estem intentant construir en aquestes trobades que estem fent i que acabarà culminant en la nostre proposta congressual per Catalunya.
I avui l’eix és que ha centrat les discussions, els debats i les reflexions és la justícia social. Volem un país cohesionat, que no deixi a ningú enrere. Aquest és un distintiu de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Europa és un espai compartit de 450 milions d’habitants que es caracteritza per tres coses que juntes no es donen a cap lloc més del món.
Generem prosperitat amb una economia que genera prosperitat, ho fem en un règim de llibertat – aquí es vota cada 4 anys, a Europa, cosa que no passa a la Xina on es genera prosperitat però no es vota – i ho fem amb justícia social, amb pensions, amb educació i amb sanitat, cosa que no passa a altres llocs com als Estats Units. És un model distintiu europeu i, per tant també, espanyol i català.
Primera consideració, és rellevant per nosaltres que Catalunya segueixi tenint aquest model distintiu, segueixi tenint justícia social, no deixi a ningú endarrere.
Segona constatació: al 2008 es va posar fi d’una forma abrupta a un model de generació de prosperitat neoliberal que va generar molta prosperitat però que la va repartir molt malament. I vam tenir una dècada, la segona dècada del segle XXI amb moltes tensions socials i econòmiques.
I s’està construint al món un nou model econòmica, un nou contracte econòmic. Ja ningú discuteix en l’àmbit de l’economia que, consideracions morals i polítiques al marge, per a que l’economia funcioni no només ha de generar prosperitat sinó que l’ha de repartir, no la pot concentrar en unes poques mans.
I tres, això és el que hem fet aquí a Espanya. Això és el que han fet els governs de Pedro Sánchez. Deien que si pujàvem el SMI una miqueta, l’economia aniria malament i es destruirien llocs de treball, i mai hi ha hagut tanta gent treballant a Espanya. I s’ha pujat més d’un 54% el SMI. Això es diu pre-distribuir.
I deien que si pujàvem les pensions s’ensorraria el sistema. Que millor que et fessis un pla de pensions perquè això de lo públic no funciona. I s’ha apujat amb la inflació un 8% l’any passat i no s’ha ensorrat el sistema, i va Europa i posa el segell de que això funciona.
I sí, va venir una pandèmia i semblava que s’ensorrava el món, i vam aplicar el model dels ERTEs i no es van destruir llocs de treball. I s’han recuperat més bé que mai.
I a més vam poder desplegar un sistema d’Ingrés Mínim Vital per ajudar als que ningú ajuda. Ara totes les CCAA el volen. Doncs les hi donarem, però supervisant, que arribin on t’han d’arribar.
Doncs això és justícia social. Això és un enfoc de reducció de desigualtats que és el primer ítem nostre, de reducció de desigualtats.
I a més, hem posat alguns impostos provisionals i temporals a alguns sectors de l’economia que per mor d’una situació geopolítica i d’unes guerres han guanyat més diners que mai i han seguit tenint beneficis rècords. Es queixen, però han tingut beneficis rècord. Això és reducció de desigualtats, això és justícia social, això és l’empremta del model que defensem els socialistes.
Un segon vector que em comenta molt sovint el Raúl i que no podem obviar és el vector de l’habitatge, educació i treball.
Habitatge
En habitatge, el principal problema que tenim avui. Doncs el primer que hem de fer és produir més habitatge. Fer més habitatge. Augmentar l’oferta d’habitatge que hi ha. I per això haurem de col·laborar sector públic amb sector privat. Reunir energies per poder produir més habitatge, probablement amb un pla de xoc. Estem treballant en alguna mesura concreta si al final es dona l’ocasió de participar en l’aprovació dels pressupostos d’aquest any 2024. Hi estem treballant, però no es pot donar res per fet perquè encara hi ha coses per complir del 2023.
I s’haurà de, per tant, posar ma disposició més sòl. Els habitatges no es fan a l’aire, i es fan en un poble, una ciutat i en un barri concret. I s’haurà de col·laborar amb els ajuntaments, i s’haurà de donar protagonisme als ajuntaments. I s’haurà d’aplicar també la Llei de l’Habitatge, la primera que s’ha fet en democràcia per part, per cert, d’un Govern socialista presidit per Pedro Sánchez. Amb algunes mesures concretes com, per exemple, en matèria d’habitatges d’ús turístic, com hem aprovat també recentment convalidant un decret al Parlament de Catalunya, deixant que cada municipi apliqui la seva política; o en matèria d’alguns municipis, 140 a Catalunya, que tenen zones tensionades i que, per tant, d’una forma també selectiva, puguin aplicar algunes polítiques de control de preus.
Educació
I en matèria d’educació, on la Fundació Rafael Campalans ens acollirà a una jornada d’un dia sencer – val la pena un dia sencer de pensar en educació – coordinada per l’Esther Niubó. Dos missatges molt clars en educació: a Catalunya hi ha bons mestres, hi ha bons professionals, hi ha escoles públiques i concertades que fan bé la seva feina. Doncs el que hem de fer és tant senzill com fixar-nos com fan les coses en aquestes escoles, intentar replicar el model i donar recursos per a que es pugui replicar el model al conjunt d’escoles de Catalunya.
Treball
I en matèria de treball, la reforma del Sistema d’Ocupació de Catalunya. Molts recursos i massa pocs resultat. I ara, en un moment en que el marcat de treball està, en termes relatius, prou bé, és el moment d’afrontar aquest tipus de reformes.
Modernitzar sistema social de Catalunya
S’ha parlat també de modernitzar el sistema social de Catalunya. He sentit quan he entrat que fèieu menció a la Llei del Tercer Sector que està en aquest moment en tràmit al Parlament i nosaltres hi estem col·laborant amb un ànim d’aprovar una llei que permeti aquesta modernització del sistema del Tercer Sector a Catalunya.
S’ha de tenir present també l’envelliment de Catalunya, que estem en aquest sentit en la línia del que està passant a Europa. I vull també tenir un petit timbre d’orgull del que estem fent els diputats i diputades socialistes perquè hem promogut la primera Llei de la Gent Gran – a veure si la podem aprovar en aquest mandat – per reconèixer una realitat i per poder articular tot aquell conjunt de mecanismes i mesures que puguin donar resposta a aquesta situació.
Pobresa infantil
La pobresa infantil. 28% de pobresa infantil. 400.000 persones segons dades de UNICEF a Catalunya, que requerirà d’un pla de xoc i d’una acció coordinada – hi ha massa compertamentalització al Govern de Catalunya – per poder fer front a una realitat que ens hauria de treure els colors a tots plegats.
Condicions de treball de les professionals del Tercer Sector
I, finalment, no vull oblidar també les característiques, les condicions de treball de totes les persones professionals que treballen al Tercer Sector, un sector molt rellevant en aquest moment des de tots els punts de vista, no només per la feina que fan sinó també pel pes que tenen al conjunt de l’activitat econòmica de Catalunya i que tenen unes condicions socials i de treball que no han estat revisades en els últims 10 anys. Un altre vegada una dècada perduda en aquesta matèria. No se n’ha ocupat ningú, i cada vegada que ens reunim amb la Taula del Tercer Sector, amb el Raúl i amb altres companys, doncs és una reivindicació permanent i justa que també haurem d’afrontar.
És una mica l’esquema del que creiem nosaltres que en aquest eix de justícia social, que forma part d’aquesta Catalunya que nosaltres volem construir, s’hauria d’abordar en aquests propers anys.
A vegades, quan un fa la llista de coses que s’han de fer, algú diu “ostres, això és molt”. Però agafes energia, trobes inspiració, trobes força, trobes allò que necessites per tirar endavant quan trepitges territori i veus això, a la Fundació Ramón Noguera, una acció concreta de gent que s’ho ha estat treballant, que ha costat molt – tenien una mica de queixa de l’Ajuntament de Girona, els deia “no sou només nosaltres, no penseu que per què sou una Fundació privada us miren raro; no sou només vosaltres, miren raro a bastanta gent pel que m’han dit a mi”.
Veus que ells persisteixen i tiren endavant, i amb aquestes accions concretes agafes la força i l’energia per girar full a deu anys que no han estat bons per Catalunya, tampoc en matèria de justícia social, i per trobar un altre vegada la força i l’energia per a que Catalunya torni a ser, també en matèria de justícia social, allò que es mereix.