La utopia capitalista dibuixada per Hayek i Friedman (un món sense estat, democràcia, serveis públics, ciutadania que limitin el mercat autoregulat) encara no s’ha fet realitat als països sobirans, tot i alguns intents determinats (el Xile de Pinochet i ara l’Argentina de Milei), però on sí que està arrelant amb molta força és en l’arxipèlag de petits territoris offshore (paradisos fiscals, ports francs, zones econòmiques especials, ciutats autònomes, plataformes petrolieres…) relligats per la mobilitat dels capitals i de les elits, i en les que regeixen el secret bancari i la manca d’impostos, fills dels únics drets respectables: el dret de propietat i el dret a la competència.
Aquesta és la tesi que presenta Slobodian en el seu extens i aprofundit llibre i que Delalande repassa i analitza en la seva ressenya a partir d’una pregunta clau: és tot plegat un avançament del que ens ha d’arribar, començant per la seva implantació en el metavers de la mà dels capitalistes que l’impulsen, o la seva condició de possibilitat és precisament funcionar en els intersticis o els forats de la xarxa d’uns estats sobirans molt més resilients del que creiem?
C.M.J.
Nicolas DELALANDE, nascut a França el 1980 i format a la Universitat Paris I Panthéon-Sorbonne i a l’Institut d’Études Politiques de París (conegut com a Sciences Po), és doctor en història i actualment professor del Centre d’Història del mateix Sciences Po. Les seves àrees d’estudi són la història de l’estat i la història de les desigualtats i la solidaritat a l’Europa dels segles XIX i XX. Editor de la col·lecció d’història a l’editorial de Sciences Po, és també membre del comitè de redacció de diverses revistes científiques historiogràfiques i exerceix de redactor en cap de La Vie des Idées.
Le capitalisme d’enclaves et la fin de la démocratie – Delalande, N. (La vie des idées, 25-6-2024)