De nou, el 8 de març commemorarem el Dia internacional dels Drets de les Dones. Una data d’homenatge al moviment feminista i també de reivindicació: hem de continuar denunciant les discriminacions estructurals que patim les dones només pel fet de ser dones.  

El lema de Nacions Unides per a aquest dia és “Per un futur igualitari al món de la covid-19”, perquè justament aquesta pandèmia ha posat en relleu com les crisis, una vegada més, afecten de diferent manera dones i homes no només des de l’àmbit de la salut, sinó també en l’àmbit econòmic i social (més atur, més precarietat, menys conciliació…), tot visualitzant la fonamental contribució de les dones en sectors precaris, però essencials com són  el de cures o neteges, i les càrregues de feina desproporcionades que suporten.

És necessari reivindicar la política com l’eina vital per transformar la realitat i assolir una societat de ciutadanes i ciutadans lliures, que neixin i creixin en igualtat d’oportunitats, en plena fraternitat i respecte. Això només serà possible amb governs feministes.

Una societat que aspira a ser realment democràtica i socialment justa no es pot permetre que la meitat de la població, les dones, siguin discriminades en cap àmbit (educació, ocupació, política, mitjans de comunicació, cultura…). I de cap manera, cap, podem permetre que una sola dona pateixi violència masclista.

Les dones necessitem governs feministes. Governs que prioritzin acabar amb la violència masclista.  Les dades són esfereïdores:  des que es comptabilitzen (any 2003) han estat assassinades 1.080 dones a Espanya, 169 a Catalunya . Aquests assassinats han deixat més de 800 menors orfes per violència masclista des de 2002. A més, des de 2013, els pares maltractadors han assassinat 37 menors (4 a Catalunya). I recordem que les dades oficials són només la punta de l’iceberg.

A Catalunya, l’any 2020 es varen presentar 9.252 denúncies per violència de gènere (6.377 a Barcelona, 1.085 a Girona, 637 a Lleida i 1.153 a Tarragona). I tot i això,  Catalunya segueix sent la comunitat autònoma amb el percentatge més baix d’ordres de protecció concedides (46 % de mitjana) i, més alt de denegades (54 %). La mitjana a Espanya és del 65 % de concedides i només 35 % de denegades. Als centres penitenciaris un 93 % de les persones internes són homes, mentre a les oficines d’atenció a la víctima del delicte el 85 % de les persones ateses són dones.

Necessitem governs feministes amb voluntat de lluita contra la feminització de la pobresa i el sostre de vidre que ja és de formigó armat: a Catalunya, les dones titulades són majoria en qualsevol dels tipus d’estudis universitaris en un 57,2 % dels casos, però l’any 2020 teníem només 1.579.300 de dones ocupades (182.000 menys que homes) i cobrant amb una mitjana de 23 % menys que ells, arribant al 40 % a les pensions. A més, la crisi de la covid-19 també ha causat un fort impacte, agreujant la situació de les dones, ocupades sistemàticament en un mercat laboral desigual, segregat, feminitzat i més precaritzat que en el cas dels homes.

Necessitem governs feministes que treballin realment per a la conciliació, la corresponsabilitat i els nous models de masculinitat. Les dones dediquen gairebé el doble de temps a tasques domèstiques i un 85 % de les persones que demanen excedència per tenir cura de filles, fills o d’altres familiars són dones.

En ple s. XXI encara hi ha homes que es creuen amb dret a comprar o llogar el cos de les dones. És senzillament inacceptable. Necessitem un govern feminista, per tant, abolicionista!

Tenim molts reptes al davant i un serà no fer cap pas enrere en la defensa dels drets de les dones, encara més ara que al Parlament ens trobarem un partit que té el masclisme i el negacionisme de la violència masclista a la base ideològica del seu discurs. Hem estat el partit amb més suport de les dones en aquestes darreres eleccions, i això ha estat possible gràcies al nostre compromís amb el feminisme, en defensa dels drets de les dones, i per la nostra constant reivindicació que no hi ha res més transgressor que lluitar contra el patriarcat i el neoliberalisme que treballen conjuntament per transformar les dones en objectes de mercat sense drets.

Des del PSC reivindiquem que el masclisme és incompatible amb la democràcia, la llibertat i la igualtat reals. El feminisme està en el nostre ADN socialista. Som un partit transformador de la societat. Som l’esquerra que sap que no hi ha més revolució que la que es tradueix en fets, en compromisos i en realitat. Som el partit dels Fets, no només Paraules. El PSC és l’únic partit que ha prioritzat sempre, i per damunt de tot, les polítiques feministes, per sobre de banderes, per sobre de guerres nacionalistes. I reivindiquem amb orgull que les dones només han avançat en drets amb governs socialistes, a l’Estat, als Ajuntaments, i ho tornarem a fer a la Generalitat!

En l’àmbit intern, el nostre compromís amb la plena igualtat queda recollit al III Pla d’Igualtat de partit per garantir la plena participació política de les dones i el foment de nous models masculins a la política, i el Protocol contra l’assetjament sexual o per raó de sexe. En l’àmbit institucional, fa anys que apliquem les llistes cremallera, hem tingut paritat a caps de llista al Parlament i tenim un grup parlamentari amb més dones que homes.

Des del PSC volem fer de la coeducació el motor vital transformador de la societat per impulsar un nou contracte social lliure de masclisme, que prioritzi la tolerància zero envers les violències masclistes (psicològica, física, sexual, laboral i institucional), aprovarem el Pacte català contra la violència masclista amb 50M€, fomentarem la corresponsabilitat entre dones i homes per implementar polítiques de conciliació de la vida familiar, laboral, social i personal.

Volem garantir la igualtat laboral real, amb publicitat de les taules salarials i més inspeccions laborals per evitar situacions de bretxa salarial, polítiques contra la segregació vertical i horitzontal, i garantir la participació de les dones professionals en els espais de presa de decisió. Volem lluitar contra la mercantilització del cos de les dones (prostitució, pornografia, ventres de lloguer…).

Són moltes encara les discriminacions, prejudicis i obstacles a superar, els objectius per assolir. Per això, en el marc del 8 de març, des del PSC reivindiquem la necessitat d’unir forces i apel·lem a la gran aliança de totes les dones progressistes i del moviment feminista.

Les dones necessiten governs feministes que prioritzin la defensa dels seus drets.

Perquè sense drets no hi ha igualtat.

Perquè sense igualtat no hi ha llibertat, les dones necessitem governs feministes, JA!