Albert Bramon, d’Ecologistes per les Nuclears, escriu aquesta aportació al debat sobre l’Energia de l’Endavant, com a resposta a les aportacions publicades fins ara.
Defenso la construcció del Parc Eòlic de la Costa Brava. Pels qui no ho sabeu, el projecte “Tramuntana” consistiria en 80 molins flotants de 260 metres d’alt situats a uns 40km, al davant de la badia de Roses.
La seva potència màxima seria d’1 GW, però la seva potència mitjana seria de 0,3 GW perquè, a vegades, o no fa vent, o en fa massa. Aquesta potència seria just una tercera part de la potència mitjana de qualsevol de les 3 centrals nuclears que Catalunya té.
Si volguéssim substituir Ascó I, Ascó II i Vandellós II per molins de vent hauríem de construir 9! 9 Parcs Tramuntana. Veieu Catalunya disposada a fer-ho?
I, alerta, les 3 nuclears produeixen un gran 50% de l’energia elèctrica a Catalunya i l’energia elèctrica suposa només una cinquena part de l’energia que consumim (en transport, indústria i agricultura), en conseqüència necessitaríem 90 parcs Tramuntana per tenir 100% renovable.
D’acord, ja sé que també tenim l’energia fotovoltaica. Molt bé, per obtenir 1 GW de potència mitjana necessitem 100 km2 de plaques, és a dir 100 quadrats d’1km de costat.
I tenim també l’energia hidràulica que, actualment és un 12% de l’energia elèctrica produïda i no creixerà en el futur.
Fent doncs un capmàs, per tenir 100% de renovables a Catalunya necessitaríem 40 parcs “Tramuntana”, 200 quadrats d’1 km de costat de plaques i mantenir els pantans que ara disposem.
Us veieu en cor d’arribar-hi?
Sí, ja sé que alguns em replicareu dient que arribarem al rendiment de les plaques solars d’un 100%, que multiplicarem per 100 la capacitat d’emmagatzematge de les bateries, que utilitzarem hidrogen verd, que reduirem el nostre consum d’energia en una dècima part de l’actual,…
La realitat, la dura realitat, és que tenim un problema molt seriós amb l’escalfament global i que la solució serà fruit de la utilització de tots els recursos que tenim a mà, renovables, nuclear, investigació i noves tecnologies, estalvi energètic i geoenginyeria.
El problema sempre està en convertir una bona solució en la solució única, una solució màgica, que ho resol tot i que, sobretot, ens espolsa la responsabilitat i la trasllada al “polítics”.
L’energia nuclear de fissió no és la solució, és una part de la solució, no emet CO2, ocupa poc espai, és constant i no intermitent, no és una bomba atòmica, és molt segura, fa pocs residus i sabem on són, és barata, amb reserves de combustible per molts anys i està molt ben controlada internacionalment. És veritat que, actualment, és una mala inversió, però ho és no perquè sigui cara sinó per la falta de garanties de futur dels inversors.