Els camins cap a l’escola, aquest curs, els trobem menys transitats per infants i joves. La causa és el descens de la natalitat. Les aules de secundària es trobaran amb uns 1.100 alumnes menys i a I3 uns 1.800 menys, segons les dades del mes de març. S’esperava que la baixada de natalitat portés una esperada baixada de la ràtio. I sí, a infantil es reduirà a 20 alumnes per aula, però això no ha impedit el tancament de línies de I3, tot i la lluita d’algunes escoles per evitar-ho. El que ha passat és que s’han reduït places públiques sense tenir en compte que a muntanya es podien conservar grups amb estatut de Municipis Rurals. L’escola rural és una assignatura pendent encara.
La interinitat dels professors preocupa, ja que l’alumnat també la pateix, la mobilitat d’un 50% és molt elevada per sentir-se que pertany a una escola o centre determinat i a una comunitat concreta. Aquest any tenim una nova fornada de docents que s’estan incorporant depressa i correns als seus nous llocs de treball, 31.153 nous funcionaris per reduir la inestabilitat de les plantilles. Tot i així ens queda un llarg camí per aconseguir el sentit de pertanyença no sols a un centre determinat sinó també a la seva comunitat educativa, que els alumnes se sentin més reconeguts i més atesos i establir una bona relació família i escola.
Esther Niubó, nova Consellera d’Educació i Formació Professional, i vull remarcar el fet de què la Formació Professional tingui una presència com a titular és un bon indici com a línia de treball. De totes les prioritats que ha exposat, per avui em quedo amb una: “Recuperar la confiança dels docents”, és molt important i això vol dir prestigiar la professió però també reforçar la formació dels mestres i professorat; necessitem els millors als centres d’alta complexitat per treballar l’equitat si volem la millora educativa; dotar-los dels recursos necessaris per gestionar les aules amb metodologies plurals i treballant en la codocència. I saber establir la relació amb les famílies per saber que en poden esperar del centre educatiu i que n’esperem d’elles. I…estimem als nostres alumnes amb l’amor pedagògic que ens va ensenyar Joan Manuel del Pozo. Sense ell és posible ensenyar i instruir, però no educar