Les revolucions de 1848 van ser una sacsejada europea que va consolidar l’hegemonia de l’ordre liberal i va esdevenir una fita cabdal de l’esquerra contemporània. La revolució va recórrer Europa i va deixar la seva empremta amb més o menys força en gairebé tots els estats que existien en aquell moment. La complexitat d’aquest moviment ha fet que l’autor hagi necessitat gairebé mil pàgines per donar una visió de conjunt d’aquesta primavera de la revolució.
Clark comença amb una anàlisi de la situació prèvia a l’esclat revolucionari, marcada per la desigualtat social, les crisis socials, econòmiques i polítiques, els disturbis i els incipients moviments nacionals. Però les crisis socials van ser el teló de fons i un component important de les revolucions, però no la causa directa, que va ser predominantment política: les demandes de constitució, de llibertat individual i col·lectiva (nacional), de llibertat de premsa, associació i reunió, i de reformes electorals que ampliessin el dret a vot, van ser els desencadenants d’una tempesta que, segons paraules de Tocqueville, recollides per l’autor, “estava en l’ambient”. Els clubs, els cafès i els diaris es van transformar en els centres de les insurreccions i d’articulació de l’opinió pública, a vegades relacionats entre si per conspiradors professionals que saltaven d’un país a un altre, però les societats secretes dels quals van tenir poc impacte real, més enllà de preocupar i espantar les autoritats i provocar de retruc una repressió més dura. Les revolucions no van ser fruit d’una conspiració planificada ni centralitzada, sinó que van donar expressió a un malestar socialment i política profund que va tenir elements similars en tots els països, però també diferències remarcables en funció de la situació concreta. El primer element de similitud és que es van desenvolupar en tres fases: l’esclat revolucionari, les divisions entre els revolucionaris i la contrarevolució, que en alguns llocs va donar pas a una segona onada de revoltes més radicals.
Al final, més enllà de la dura repressió, no es va tornar a la situació anterior. Els canvis constitucionals liberals, més o menys conservadors segons els països, es van consolidar i van estendre el model liberal burgès, al mateix temps que es produïa un trencament dins del liberalisme entre conservadors i demòcrates, al mateix temps que les classes populars i els seus moviments polítics es desvinculaven definitivament de les revolucions liberals i emprenien un camí propi que donarà lloc a les grans tradicions d’esquerra: socialisme, anarquisme i comunisme.
La complexitat de les revolucions de 1848 requereix una anàlisi detallada d’una multiplicitat de moviments temporalment molt limitats, però geogràficament amplíssims. Això és el que ha fet Christopher Clark en un llibre que, si no es pot qualificar de definitiu, resulta imprescindible per tenir una visió global de la primavera revolucionària, que incorpora els estudis més recents i dona una visió des de la perspectiva del segle XXI. Una història de la que es poden extreure reflexions importants per entendre millor les circumstàncies de l’actualitat.
Un llibre imprescindible per comprendre la història contemporània d’Europa i, especialment, per conèixer millor un dels moments més importants de la història de les classes populars i dels moviments d’esquerra.
Les notes ocupen les darreres cent pàgines del llibre, de manera que permeten una lectura fluida del text principal, malgrat que això implica certa incomoditat si es volen consultar de manera sistemàtica. El llibre es tanca amb un índex onomàstic i temàtic i es complementa amb uns mapes inicials i il·lustracions en blanc i negre al llarg dels capítols.
F.G.L.
Christopher Clark (Sydney, 1960): Professor Regius d’Història de la Universitat de Cambridge, va estudiar a les universitats de Sydney i Lliure de Berlín, abans de doctorar-se a la Universitat de Cambridge i entrar a formar part del seu claustre. El seu camp d’estudi principal és la història de Prússia, en especial el desenvolupament del pietisme i les seves relacions amb el judaisme prussià, així com del Kulturkampf (guerra cultural) entre Bismarck i l’Església catòlica. La seva obra principal en aquest camp és Iron Kingdom: The Rise and Downfall of Prussia, 1600-1947 (El reino de Hierro: Auge y caída de Prusia, 1600-1947). També és autor d’una biografia crítica del darrer emperador alemany, Kaiser Wilhelm II (El Káiser Guillermo II), i d’un estudi monumental sobre les causes de la I Guerra Mundial, The Sleepwalkers: How Europe Went to War in 1914 (Sonámbulos. Cómo Europa fue a la guerra en 1914). L’any 2019 es va veure immers en una polèmica al voltant del seu estudi sobre la implicació de la família imperial alemanya, els Hohenzollern, amb el nazisme. L’any 2015 va ser nomenat cavaller (Sir) pels seus serveis en les relacions anglo-alemanyes.