Catalunya és un país de boscos. Més de la meitat de la seva superfície està ocupada per terrenys forestals: prats, matollars, erms naturals i sobretot boscos. S’ha estès la idea que la superfície forestal s’està reduint, però passa tot el contrari. La superfície forestal a Catalunya va incrementant-se any rere any. L’abandonament intens i progressiu de l’activitat agrària i ramadera fa que el bosc avanci.

El canvi climàtic, que ha esdevingut una realitat amb l’increment de temperatures i calors extremes durant molts mesos, i la falta de pluviometria, fa que el bosc tingui unes condicions i creixi en unes condicions idònies per a l’existència i la propagació d’incendis forestals.

En l’actualitat, els boscos a Catalunya tenen certes característiques agreujades per la sequera i la falta de gestió:

• Boscos d’alta densitat.
• Estancats en el seu creixement, inestables, diàmetres petits, manca de masses adultes, regeneració deficient.
• Desestructurats i amb elevada continuïtat de combustible, vertical i horitzontal.
• Molt vulnerables als incendis.

Els últims incendis produïts a Catalunya han posat de manifest el perill real d’un incendi de
gran magnitud, de sisena generació, impossible d’apagar. Tal com es diu a l’informe sobre
incendis aprovat pel Govern Alternatiu, els incendis de sisena generació apareixen a la segona
dècada del present segle i són una conseqüència del canvi climàtic. Es caracteritzen pel fet
d’alliberar tanta energia que acaben modificant l’atmosfera, beneficiant-se’n, generant
tempestes de foc. És difícil predir la seva evolució i tenen una alta capacitat de col·lapsar els
sistemes d’extinció. Els casos més paradigmàtics els hem vist a Grècia o a Califòrnia l’any 2018.

La millor eina contra aquests incendis és la gestió forestal, l’impuls del mosaic agroforestal,
compaginant diferents activitats econòmiques i usos del sòl. Des de la protecció dels paisatges
agraris singulars, fins a tenir cura dels límits de fronts urbans, passant per la recuperació
d’espais agrícoles abandonats.

El mosaic agroforestal, segons els experts, en aquests moments, hauria de comportar la
reducció de 15.000 ha de bosc, estratègicament situades per tal de trencar amb la continuïtat
de les masses boscoses que poden comportar un risc de grans incendis més elevat.

Però és evident que no només l’impuls de la gestió forestal afavoreix la prevenció dels
incendis, sinó que reforça un sector econòmic, el de la silvicultura i la gestió forestal, que pot
ser una font de creació de progrés econòmic en zones de Catalunya on no n’abunden.

Per aquests motius, el Govern Alternatiu de Catalunya presenta aquestes Propostes per a l’impuls de la gestió forestal