Els socialdemòcrates varen jugar un paper especialment rellevant, durant la guerra freda, per atenuar les tensions entre els blocs. Fins a la creació de la República Federal Alemanya, el pes d’aquest rol va recaure a l’esquena de dirigents socialdemòcrates escandinaus (els dos primers secretaris generals de l’ONU tenien aquesta extracció). Quan ja l’SPD, recuperat humanament, orgànicament i políticament, dels estralls del nazisme i de la Segona Guerra Mundial, va agafar el testimoni i el lideratge, en la relació entre els blocs protagonistes de la Guerra Freda, un dirigent molt particular, Olof Palme (primer ministre socialdemòcrata de Suècia entre 1969 i 1976 i entre 1982 i el dia del seu assassinat el 1986), va brillar amb llum pròpia.

La implicació de Palme en diferents escenaris de la política internacional, molt especialment en la lluita política contra el règim racista que governava la República Sud-africana durant l’apartheid (Suècia va ser durant anys el principal finançador del Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela), el varen convertir en un referent mundial de la defensa de la democràcia i de la igualtat.

Sense dubte això el va convertir en un personatge incòmode en un món dominat per les conspiracions derivades de la Guerra Freda. Convé no oblidar que els països membres de l’OTAN varen viure el desplegament d’una xarxa anticomunista clandestina, impulsada per la CIA, que amb el nom genèric de Stay Behind va deixar-nos en herència un conjunt d’organitzacions, vinculades a l’extrema dreta, destinades a esdevenir “la resistència” contra una hipotètica invasió soviètica. Productes d’aquella forassenyada iniciativa varen ser l’intent de cop d’estat dit “Borghese” (a Itàlia, 1970) dut a terme per un dels fundadors del Moviment Social Italià -partit hereu de la mussoliniana República Social de Saló i antecessor directe dels Fratelli d’Italia de Giorgia Meloni-, el cop d’estat i la dictadura dita dels Coronels (a Grècia, 1967-74) i ens varen deixar “en herència” la italiana Lògia P-2 (responsable final de la massacre feixista a l’estació de tren de Bologna el 1980) o els antics responsables del Stay Behind , respectivament a Grècia i Turquia, els aleshores coronels Georgios Grivas i Alparslan Turkes. Ambdós, després d’anys de col·laboració clandestina antisoviètica en el marc l’OTAN, es varen confrontar directament en la partició de Xipre, després de la independència de l’illa del colonialisme britànic i del fracassat intent d’incorporar Xipre a Grècia (l’Enosis). Després de la mort de Grivas, el 1974, la influència de Turkes no va parar de créixer a la part sota control turc de l’illa. La seva llarga mà ens arriba fins a l’actualitat sota la forma del partit ultranacionalista turc MHP, els actuals aliats que han permès mantenir el govern de Turquia en mans de Recep Tayip Erdogan des del 2015. Però aquesta és una altra història.

És en un context tant “fructífer” com el descrit on una figura com la d’Olof Palme resultava particularment incòmoda. D’ací l’interès, en temps de retorn de l’extrema dreta a Europa a gran escala, per recordar el llegat d’un dels socialdemòcrates més destacats de la segona meitat del segle XX.

En termes estrictament audiovisuals, la sèrie té una bona factura, tant visual com de ritme i continguts. Potser posa massa expectatives sobre el fons documental del qual parteix: les investigacions del periodista i escriptor Stieg Larsson (especialitzat a investigar l’extrema dreta sueca i escandinava) però el resultat final resulta bastant consistent. Sense oblidar que es tracta d’una docusèrie del gènere true crime.

C.V.M.

Jan Stocklassa (Suècia, 1965), antic home de negocis i diplomàtic suec que ha derivat la seva activitat cap a la literatura i l’audiovisual. A partir de la recuperació dels arxius de Stieg Larsson que contenien les investigacions del traspassat periodista sobre les connexions de l’extrema dreta sueca en l’assassinat d’Olof Palme, ha publicat un llibre i produït una sèrie audiovisual sobre el tema. La que hem presentat en aquesta recensió.

The Man Who Played with Fire – Stocklassa, J. i Rudge, M. (Fitxa de la sèrie a IMDB)

Sèrie disponible a Max, Apple TV, Movistar i Prime Video