Laura Ballarin és la secretària de Política Europea i Internacional del PSC i cap de gabinet de la presidència del Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) al Parlament Europeu.
Aquests dies ningú deixa de recordar que fa un any de la invasió cruel, il·legal i injustificada d’Ucraïna per part de Rússia. Una invasió que no vèiem a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial i que ha capgirat tota la política europea i internacional. Un atac de la potència russa no només contra la integritat territorial d’un país sobirà com és Ucraïna, sinó també contra els valors europeus de llibertat, democràcia, pluralisme o estat de dret.
Per desgràcia, dotze mesos després, la guerra continua amb massa sang, destrucció, patiment, desplaçaments forçats i moltes vides perdudes. Les xifres de qualsevol guerra sempre parlen per sí soles, i en aquest cas, no són una excepció. Segons Noruega, en aquest any hi ha hagut uns 180.000 soldats morts per part de Rússia i uns 100.000 per part d’Ucraïna. Segons la Comissió Europea, en els darrers mesos s’han comès 65.000 crims de guerra per part de Rússia en territori ucraïnès. D’altra banda, es calcula que des de l’inici de la invasió, vuit milions d’ucraïnesos han abandonat el seu país (posant rumb sobretot a la veïna Polònia) i més de cinc milions són desplaçats interns.
I com ha canviat Europa i el món en aquest any?
Luuk van Middelaar escrivia fa pocs dies que l’any 2022 haurà de ser vist com una espècie de “mini 1989”. La invasió és la major sacsejada geoestratègica en el continent europeu des de la caiguda del mur de Berlin. Les realitats i les relacions estan canviant a un ritme vertiginós i el món està entrant (si no ho ha fet ja) en una nova era.
Pel que fa a la Unió Europea, hem vist canvis accelerats i passos endavant en el projecte comunitari que no hauríem imaginat fa només tretze mesos: els més grans els hem vist en matèria energètica, on s’ha aconseguit una desconnexió gairebé total de la dependència del gas rus per part de la majoria del continent (i on Espanya ha jugat un paper cabdal per la seva situació estratègica i per la seva aposta per les renovables). Pel que fa a la seguretat i a la defensa, hem vist com per primera vegada la UE enviava de forma conjunta i coordinada armes a un tercer país en guerra, així com s’ampliava la OTAN amb dos socis europeus fins ara neutrals (Suècia i Finlàndia).
També s’han donat passes endavant pel que fa al procés d’ampliació de la UE cap a l’est (atorgant l’estatus de països candidats a Ucraïna i Moldàvia), així com s’han organitzat nous fòrums de diàleg polític com la Comunitat Política Europea, reunint a 47 països europeus tant de dins la UE com de fora. Precisament la unitat dels socis europeus, juntament amb els aliats tradicionals i els forts lligams transatlàntics ha estat una de les claus geopolítiques d’aquest darrer any, coordinant diversos paquets de sancions a Rússia, i evitant de forma ferma el que pretenia precisament el Kremlin: debilitar a la Unió Europea forçant la seva divisió.
I com ha afectat aquesta guerra a la resta del món? Molts experts ja diuen que la invasió a Ucraïna és la darrera mostra del fi de l’era post Guerra Freda: una era amb un ordre mundial unipolar amb el lideratge indiscutible dels Estats Units, basat en el neoliberalisme, la globalització, el comerç i -sobretot- l’estabilitat entre els grans actors globals. Ara sembla més que evident que entrem en una nova fase on la geopolítica pesarà més que l’economia a l’hora de definir les relacions internacionals.
De tot això i molt més en vam parlar en un diàleg entre Salvador Illa i el Ministre José Manuel Albares – moderat per l’experta en la matèria Carmen Claudin- que vam organitzar des de la Secretaria de Política Europea i Internacional del PSC, i on vam deixar clar una vegada més el nostre compromís amb la pau, la legalitat internacional i un ordre global basat en regles i valors. Seguirem treballant dia a dia per fer-ho possible.