El Partit dels Socialistes de Catalunya es va fundar els dies 15 i 16 de juliol de 1978 en el decurs del Congrés de la Unitat Socialista, que va unificar tres formacions polítiques: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), la Federació Socialista Catalana (PSOE) i el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament).
Fins aquell moment, Catalunya no havia tingut un gran partit socialista amb vocació de govern i que representés amplis sectors de la societat. Una de les característiques de la Catalunya moderna havia estat, precisament, la manca d’aquest gran partit. Fins llavors, el socialisme català s’havia trobat sempre dividit i no havia pogut complir el seu rol de vertebració dels treballadors i les treballadores i les classes populars.
A Catalunya, el PSOE mai havia tingut una forta presència, a diferència d’altres zones d’Espanya, i el socialisme català es va organitzar, tant abans com després de la guerra, en estructures paral·leles. Als anys 20 es creà la Unió Socialista de Catalunya (USC), com a escissió de la Federació Catalana del PSOE, que fou el principal partit socialista de l’etapa republicana i, després de la guerra, el socialisme català es va estructurar al marge del PSOE, a partir de la creació del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) l’any 1945.
Del MSC, extingit a finals dels anys 60 per diferències internes, n’acabaren sorgint dues forces polítiques: el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, del qual en sorgiria el PSC (Reagrupament); i Convergència Socialista de Catalunya, fundada l’any 1974 de la confluència entre sectors del MSC i d’altres grups socialistes, com el Front Obrer de Catalunya (FOC), i que donà lloc a la creació del PSC (Congrés) l’any 1976. Paral·lelament, l’elecció d’una nova direcció del PSOE l’any 1974 havia permès reorganitzar la Federació Socialista Catalana, que arribà a l’any 1976 amb possibilitats de competir també per a la representació de l’espai socialista.
La unitat dels i les socialistes catalans, per tant, es convertí en una necessitat. Amb aquest objectiu, el 4 d’abril de 1977, ja convocades les primeres eleccions democràtiques per al mes de juny, es signà el Pacte d’Abril entre el PSC (Congrés) i la Federació Socialista Catalana del PSOE per presentar una candidatura conjunta a Catalunya.
La candidatura “Socialistes de Catalunya” va guanyar clarament les eleccions per davant del PSUC i del Pacte Democràtic de Catalunya, candidatura a la qual es va integrar el PSC (Reagrupament). Aquesta primera victòria va obrir el camí a la unitat, que culminà l’estiu de 1978 amb la creació d’un sol Partit dels Socialistes de Catalunya.
Aquest nou partit, el PSC, es constituïa com a partit sobirà, autònom respecte del PSOE, però amb un protocol d’unitat que establia la seva participació en els òrgans federals: l’Executiva, el Comitè Federal i el Congrés.
El PSC, per tant, és un partit sobirà federat al PSOE i això el fa singular en el conjunt del socialisme espanyol ja que, tot i participar en els seus òrgans federals, té personalitat jurídica pròpia, finances independents i manté una total autonomia d’acció en el marc de la política catalana.